Si ja es conegut el poc nivell oratori de la majoria dels nostres polítics, quan és moment de demanar el vot, rebaixen el nivell encara més, ens tracten con a criatures analfabetes, i es dediquen a simplificar el missatge al extrem, i en aquest terreny, els partits d’esquerra són uns mestres, deu ser perquè estan més acostumats a fer-ho, ja que sempre han pugnat pel vot de les classes socials més desafavorides, i per tant, menys formades.
Es quan intenten simplificar tant el missatge que acaben titllant de “feixista” “reaccionari” tot el que surt de la seva idea, i malauradament, hi ha moltíssima gent que es deixa endur per aquesta simplificació, suposo que és normal, que encara que siguis capaç d’entendre conceptes molt més complexes, quan t’ho posen tan fàcil, es quasi irresistible no comprar aquesta idea tan senzilla i fàcil d’entendre i t’acabis empassant la pastilla que et venen.
Quines estratègies utiltizen?
Utilitzen uns mètodes molt senzills però que els hi funcionen, per exemple, la contraposició històrica, es a dir, si el major enemic de les dictadures feixistes de Franco, Hitler, etc, van ser els comunistes, i nosaltres som comunistes, els que van en contra nostre son fatxes. I es queden tan amples, idees senzilles, paraules grandiloqüents, “esquerra=bo” “no esquerra=dolent”
Un altre exemple, s’autoanomenen progressistes, el progrés és una cosa bona, significa anar endavant, evolucionar, millorar, ells són els progressistes i defensen l’agenda 2030 per damunt de tot, si hi ha alguna cosa que no t’agrada, ho tenen fàcil, lo contrari a progressista es conservador, reaccionari, si no estàs a favor de totes i cadascuna de les barbaritats de la llei trans, ets un reaccionari, no importa res més, ja passes a ser un “dolent”, si ets un artista, et cancel·len.
També ho utilitzen al inrevés, per exemple, si la església catòlica, tradicionalment ha donat suport a idees mes conservadores, ells van en contra de la església catòlica, no els hi importa que tinguin menjadors socials, càritas, etc són del altre bàndol, dels dolents.
Aquesta forma de pensar, de agrupar a tothom en bàndols, fa que de sobte es trobin amb paradoxes molt “heavy”, per exemple, són progressistes, però els palestins, dirigits per Hamàs són un règim islamista, que és objectivament i per definició reaccionari, estan al mateix bàndol que ells, uff aquesta és difícil d’empassar, però amés Hamás utilitza les armes per sotmetre al seu propi poble, no crec que hi hagi res més feixista que això, uff com ho justifiquem? Aquesta també és difícil d’empassar, resulta que els “progres” d’aquí estan al mateix bàndol que Hamás, segurament és perquè en algun moment han tingut un enemic comú, però això ja no importa, els bàndols estan fets, i toca defensar Hamás, no es pot canviar de bàndol, no es pot pensar, t’has d’empassar la pastilla que et donen els que pensen per tu.
Cada vegada som més els que ja no ens empassem la pastilla que ens volen vendre, llegim, pensem, decidim, aquest es un dels motius pels que m’agrada Aliança Catalana, no juguen a aquest joc dels bàndols, i no els hi fa por que els col·loquin amb els “dolents” per defensar les coses que ens interessen a la majoria dels catalans, tant els “bons” com els “dolents”, a la última campanya, tot i estar silenciats als grans mitjans de comunicació, han aconseguit difondre un programa electoral, no una idea fàcil, no ens han volgut fer empassar una pastilleta.