Arran de la mort del director de cinema i teatre, guionista, productor i empresari cinematogràfic barceloní Ventura Pons, la plataforma 3Cat li ret un homenatge i posa a l'abast algunes de les obres principals. Pons ha estat un dels directors més prolífics d'Europa en les darreres dècades i ha rodat més pel·lícules en català.
Així, es podrà trobar els films 'Un berenar a Ginebra', 'Cola, Colita, Colassa', 'Ignasi M', 'Forasters' i 'Mil cretins'. També es podrà escoltar l'entrevista en profunditat feta pel programa de Catalunya Ràdio 'El divan', el febrer del 2013; l'especial 'El violí vermell' l'any passat a Catalunya Música sobre 'La música de les pel·lícules de Ventura Pons'; i el discurs amb motiu del Premi Gaudí d'Honor del 2015. A continuació detallem l'argument de cadascuna de les pel·lícules.
Un berenar a Ginebra
"Un berenar a Ginebra" estrenada l'any 2013. Es basa en el llibre "Els escenaris de la memòria" del crític i editor Josep Maria Castellet i relata una trobada entre Castellet i l'escriptora catalana Mercè Rodoreda a Ginebra durant l'exili d'aquesta . La història se centra en un berenar en què Rodoreda, coneguda pel seu caràcter reservat, sorprenentment comparteix secrets personals i professionals amb Castellet. Aquest relat es construeix a través de la reunió d'entrevistes i declaracions de Rodoreda, essent un exemple de cinema biogràfic que explora la vida i els pensaments de l'escriptora, incloent-hi els inicis literaris i el compromís amb la cultura catalana. La pel·lícula va ser nominada a diversos premis, incloent Millor Actriu als Premis Gaudí per l'actuació de Vicky Peña
Cola, Colita, Colassa
Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona) és un documental que se centra en la figura d'Isabel Steva Hernández, més coneguda com a Colita. La pel·lícula retrata aquesta destacada fotògrafa de Barcelona del segle XX, mostrant-la conversant amb les seves amigues i reflexionant sobre temes com ara la memòria, l'humor i l'amistat. Aquest treball celebra més de cinquanta anys de la seva carrera, on ha capturat des de personatges famosos fins a rostres anònims, contribuint significativament a la cultura i el fotoperiodisme espanyol
Ignasi M.
"Ignasi M." és un documental del 2013 que ofereix un retrat d'Ignasi Millet, un museòleg destacat que travessa una crisi personal i professional. Tot i els durs temps que enfronta a causa de la fallida de la seva empresa i la imminent pèrdua de casa seva, Ignasi manté un esperit optimista i un sentit de l'humor únic. La pel·lícula també aborda la seva vida com a gai seropositiu, les seves relacions familiars i la seva perspectiva crítica sobre la societat actual. La trama s'entreteixeix amb la història de la seva família, marcada per la creativitat i l'amor, oferint una visió íntima i complexa de la vida d'Ignasi
Forasters
Forasters és un drama que explora els efectes traumàtics que pateix una família al llarg de quaranta anys, en dos moments diferents de la seva història, marcats tots dos per la pèrdua d'un ésser estimat i per l'arribada de nous veïns que desafien l'harmonia familiar i social. La pel·lícula, basada en l'obra de Sergi Belbel, va ser reconeguda als Premis Gaudí, obtenint una nominació a Millor actriu per a Ana Lizarán.
Mil Cretins
"Mil cretins", estrenada el 2011, que adapta quinze històries de l'escriptor Quim Monzó. L'obra es caracteritza per un humor sarcàstic que aborda temes com ara el dolor, la vellesa, la mort, l'amor i, en particular, l'estupidesa humana. La pel·lícula va ser nominada a dos Premis Gaudí i ha estat destacada per la seva narrativa, tot i que ha rebut crítiques mixtes per la seva irregularitat i enfocament en l'adaptació dels contes al cinema.