Crec que som molts els catalans que ens sentim orfes de partit davant de les eleccions europees. No hi ha cap partit que ens representi lo suficient (no cal que sigui el 100%) com per entregar-los quelcom tan important com el nostre vot.
He estat revisant el panorama polític i veig que no hi ha cap partit català, que no estigui alineat amb els meus principis en aspectes claus com són, eliminar la nefasta Agenda 2030, posar ordre en el control migratori, endurir les penes pels delinqüents que han convertit el nostre país en un femer insegur i insostenible.
Tots, els indicadors objectius mostren de forma inequívoca que Catalunya empitjora en tots els aspectes, no es una cosa d'aquesta última legislatura, però des de fa 2 anys, anem per un pendent, cap avall i sense frens.
Com deia Milei en la seva campanya, “els que ens han ficat aquí, no seran capaços de treure'ns” , això és tan obvi, que és igual qui ho digui, però encara estem entestats en no veure-ho. Potser ens falta algú que ens obri els ulls, com va fer Milei amb els Argentins, el problema d'aquesta solució és que no és immediata, els Argentins han hagut d'estar submergits en la misèria més absoluta, amb una inflació inimaginable, patint una diàspora de professionals i gent preparada, com no s’havia vist mai en un país "no en guerra".
Sílvia Orriols, una esperança
El més semblant a un "Milei" nostrat, salvant totes les distàncies és una senyora de Ripoll, tot i que en les úniques dues coses en què s'assemblen, són, que han vingut a fer net. La Silvia Orriols, sense motoserra, ni frases exaltades, ens promet en essència el mateix, "fer net", o com diria Milei, "sacarlos a patadas en el culo", el fons del missatge és el mateix. I l’altra semblança (afortunadament) és el posicionament clar en contra dels moviments terroristes a Palestina i a favor d’Israel, que és la única democràcia equiparable a les d’Europa que hi ha al Orient Mitjà.
Així doncs, tret d'una il·luminació d’última hora, un servidor es quedarà a casa i no votarà per primera vegada des que tinc dret a vot. El que em sap més greu és que tinc la certesa que en serem molts, molts més que a les eleccions del dia 12, això hauria de fer-nos reflexionar a tots, però primer de tot, als que ens han deixat orfes.