Costa de creure, però ja és una realitat. La cançó més emblemàtica de les havaneres catalanes, El meu avi, ha estat esborrada del festival de Calella de Palafrugell. Una cançó que molts catalans han cantat amb llàgrimes als ulls i records familiars al cor. I per què? Perquè una investigació ha descobert que el seu compositor, Josep Lluís Ortega Monasterio, va tenir vincles fa dècades amb un proxeneta.
Aquesta notícia, greu si es confirma, no hauria de fer desaparèixer una obra col·lectiva, cultural i emocional com El meu avi. Però la política de la cancel·lació, promoguda pel progressisme més radical, no entén de matisos. El PSC, com sempre, es posa de genolls davant l’onada woke.
El PSC de Palafrugell: servilisme amb segell progressista
El govern municipal de Calella, en mans del PSC, ha decidit retallar la tradició d’un poble per evitar “ofendre”. Ofendre a qui? A una minoria moralista que no trepitja Calella ni per error? A un petit grup de periodistes que viuen d’agitar fantasmes? Aquesta és la Catalunya que ens volen imposar: desarrelada, culpabilitzada i sotmesa.
El PSC, que ha abandonat qualsevol rastre de catalanisme popular o sentit comú, prefereix esborrar El meu avi abans que plantar cara a les exigències absurdes dels comissaris ideològics de TV3, dels sindicats culturals subvencionats i del món woke que tot ho censura.
Sílvia Orriols, l'única que diu el que molts pensen
Davant aquest nou episodi de censura disfressada de moralitat, Sílvia Orriols ha estat l’única veu política que ha parlat clar. “A mi em diuen autoritària, mentre ells us priven de cantar havaneres”, ha dit la líder d’Aliança Catalana. I no li falta raó. Perquè mentre el PSC fa veure que governa, ella connecta amb el poble.
La resposta ha estat massiva. Milers de catalans han expressat la seva indignació. Perquè saben que això no va només d’una cançó. Va de la destrucció d’un llegat. Va de l’intent d'esborrar la memòria popular. I va d’un nou totalitarisme disfressat de bones intencions.
Cancel·lar no és fer justícia: és fer neteja ideològica
La política de la cancel·lació no busca justícia. Busca poder. Busca controlar allò que es pot dir, el que es pot escoltar i el que es pot recordar. I ho fa amb el suport d’ajuntaments com el de Palafrugell, que no tenen ni el valor ni la dignitat de defensar el patrimoni del seu poble.
Quan es comença a censurar cançons, llibres, expressions o festes perquè “poden ofendre”, s’està creant una societat poruga i manipulada. Una societat on tot està sota sospita, i on només hi sobreviu aquell que s'agenolla davant el pensament únic.
La resistència comença amb una havanera
El cas d’El meu avi pot semblar anecdòtic, però és molt més que això. És el símbol d’una lluita entre dues Catalunyes: la dels que volen preservar la nostra cultura i la dels que volen sotmetre-la als dictats d’una nova religió progressista.
Per això Orriols ha fet una crida a cantar-la a Ripoll. Perquè la llibertat d’expressió no la poden segrestar quatre buròcrates amb superioritat moral. Perquè la cultura catalana no pot estar a mercè dels capricis de TV3 o del PSC.
I mentre ells cancel·len, ella suma
És curiós: tot allò que l’esquerra fa per intentar frenar Orriols acaba reforçant-la. Ho van provar amb el cordó sanitari. No va funcionar. Ho han intentat amb denúncies, insults i linxaments mediàtics. Tampoc. I ara, la converteixen en la gran protagonista d’un festival d’havaneres... sense que ni tan sols hi pugi a l’escenari.
La gent està farta. Farta de la hipocresia. Farta del cinisme. I farta que els governs locals, com el de Palafrugell, es preocupin més per quedar bé amb allò que és políticament correcte que amb els seus veïns.
Per sort, encara queda algú que diu prou. I sí, la resistència pot començar amb una havanera.