L'ús del català comença a ser preocupant a Catalunya. Cada vegada són menys les persones que empren aquesta llengua en les seves converses. Amb la família, amb els amics, a la feina, a l'administració, al metge. Els darrers anys, els casos de discriminació lingüística a la sanitat pública els hem comptat a cabassos. I aquí no passa res.
Us imagineu un francès que no pugui parlar en la seva llengua a França? Us imagineu un alemany que no pugui utilitzar l'alemany al seu país? Això només passa aquí. Metges i metgesses -sovint forasters- imposen el castellà a persones d'edat avançada i amb demència, que no es poden expressar en la llengua amb la qual se senten més còmodes.
Com es farà una diagnosi correctament sobre les capacitats mentals, de memòria, de lucidesa, etcètera, si el pacient es veu obligat a canviar de llengua? No és un fet aïllat. Casos com el de la Dexeus de Barcelona passen cada dia, però passen desapercebuts.
Números alarmants
Només un de cada quatre joves fa servir el català habitualment. Així es desprèn de l'Enquesta a la Joventut de Catalunya, que també recorda que en els darrers 15 anys, l'ús de la nostra llengua en la població de 15 a 34 anys ha caigut 18 punts.
Si el 2007 el català era la llengua principal d'un 43% dels joves, ara ho és només del 25%. Casualitats de la vida, sí que augmenta l'ús del castellà. Ara fa 15 anys era la llengua més parlada pel 39% dels nois i noies i ara ho és per prop del 45%.
Aquests números coincideixen amb l'aterratge de Ciudadanos i altres plataformes de defensa de la llengua catalana que han portat a terme una campanya perfectament orquestrada per convertir el català a una llengua familiar. Les campanyes judicials i les sentències amb les quals s'intentava acabar amb la immersió lingüística tampoc hi han ajudat.
L'enquesta també detecta un augment de la socialització en castellà. En aquest sentit, en alguns casos en què la llengua familiar és la catalana, amb els amics i la feina es fa un canvi i es passa al castellà. En les relacions de parella i en l'educació dels fills, també predomina clarament el castellà.
Què fan les administracions públiques?
Si el Govern d'ERC de Pere Aragonès ja feia poc per revertir aquesta situació, amb el PSC de Salvador Illa la situació no ha millorat. La qüestió és matemàtica. L'arribada d'immigrants fa que la població pugi. Aquests, majoritàriament, no parlen català. Els parlants del català es mantenen. Resultat, descens claríssim dels ciutadans que empren el català.
Sembla que la bona notícia arriba de lluny. Ni Espanya ni França fan res a favor del català i Catalunya s'ho mira amb passivitat. La ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya, ha recuperat el nom oficial de la ciutat en català. L'Alguer. A més, a partir d'ara, tots els actes oficials de l'Ajuntament, també es redactaran en català.
A l'Alguer, la llengua més coneguda és l’italià (100 %), seguida del català (36 %) i el sard (20 %). Dels seus 45.000 habitants, només 12.000 parlen català. Tot i això, al mapa del Temps de TV3 no hi apareix. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.