Les eleccions al Congreso de los Diputados van deixar un resultat molt ajustat. Pedro Sánchez es va saltar pels pèls i gràcies als seus socis habituals. Podemos, PNB, Bildu BNG i ERC van ratificar el seu amor cap al constitucionalisme espanyol i van deixar clar que hi votarien a favor. Més difícil va ser aconseguir el vot afirmatiu de Junts per Catalunya, amb unes negociacions molt dures entre Jordi Turull i Míriam Nogueras, per una banda, i Pedro Sánchez i Santos Cerdán, per l'altra.
Finalment, el partit de Carles Puigdemont va exigir una lleu d'amnistia a canvi de fer Pedro Sánchez president. Una llei d'amnistia que ha fet aigües des del primer moment. Com era d'esperar, la cúpula judicial espanyola, amb Pablo Llarena al capdavant, s'ha negat a aplicar la norma i han posat tants pals a les rodes com han pogut. Per exemple, el jutge instructor del Tribunal Suprem no ha retirat l'ordre de detenció cap a Puigdemont, perquè considera que el delicte de malversació no és amnistiable.
La llei d'Amnistia va servir a la caverna mediàtica espanyola per criticar el Gobierno de Pedro Sánchez. L'indul es podia perdonar, però no l'amnistia. L'amnistia suposa reconèixer que la justícia no ha estat imparcial i, per tant, que s'han condemnat ciutadans per motius polítics. Tot i això, a l'hora de la veritat, pocs damnificats s'han vist beneficiats per aquesta nova llei.
I no només ho diuen els independentistes, que segons la premsa espanyola podrien tirar de victimisme. Ho diu El Confidencial, que no és gens sospitós de ser independentista ni tampoc de ser favorable al Gobierno de Pedro Sánchez. "Desde su entrada en vigor, el 11 de junio, el perdón ha beneficiado a cerca de un centenar de personas y casi la mitad son policías acusados por las cargas del 1 de octubre", diu el subtitular de la notícia.
La meitat són policies
Les dades són terrorífiques. D'aquests cent beneficiats, la meitat serien agents de la Policia Nacional i de la Guerdia Civil, que van ser acusats per les càrregues desproporcionades de l'1 d'octubre. D'aquesta manera, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat va colar un gol important al processisme, ja que va fer incloure les forces i cossos de seguretat dins l'amnistia sota el pretext de "restitituir la normalitat democràtica".
Polítics processistes amnistiats
L'exconseller d'Interior de la Generalitat, Miquel Buch, ha estat un dels primers en ser amnistiats. També l'escolta del expresidente Carles Puigdemont. Ambdós van ser acusats per designar l'agent dels Mosssos d'Esquadra Lluís Escolà per protegir el President. També s'ha beneficiat de l'Amnistia el director de l'Oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, que va ser acusat de malversació pel seu viatge a Nova Caledonia l'any 2018.