El 17 d’agost de 2017, Catalunya va viure un dels episodis més foscos de la seva història recent quan una cèl·lula gihadista va sembrar el terror a les Rambles de Barcelona i a Cambrils, deixant 16 morts i més d’un centenar de ferits. Ara, set anys després, els interrogants que van sorgir en els dies posteriors als atacs segueixen sense resposta, alimentant les teories de conspiració i mantenint oberta una ferida que sembla lluny de cicatritzar.
L’imam de Ripoll i el CNI: Ombres i incògnites
Un dels noms que més controvèrsia ha generat en relació amb els atemptats del 17A és el de l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, que va ser identificat com l'instigador i radicalitzador dels joves que van perpetrar els atacs. Les investigacions van revelar que Es Satty havia estat confident del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), un fet que va obrir una sèrie d'incògnites sobre el paper de l’agència en la vigilància i possible prevenció de l'atac.
Els familiars de les víctimes i alguns sectors de la societat catalana han continuat exigint explicacions clares sobre la relació de l'imam amb el CNI, especialment després que es confirmés que Es Satty va viatjar al Marroc poc abans dels atemptats i va mantenir contactes amb altres figures clau del gihadisme. Aquestes connexions han fet que molts es preguntin si es van passar per alt advertències crucials o si hi va haver negligències en el seguiment de la cèl·lula.
L’emergència d’un nou moviment polític
En aquest clima de desconfiança i malestar, ha emergit amb força Aliança Catalana, un moviment polític liderat per Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll. Aliança Catalana ha capitalitzat la frustració de molts ciutadans amb el que perceben com una manca de resposta adequada per part de les institucions en relació amb la seguretat i la lluita contra l’extremisme islamista. Orriols ha estat molt crítica amb l’administració catalana i espanyola, especialment pel que fa a la presència de mesquites salafistes a Catalunya, que considera un risc greu per a la seguretat.
Aquest diumenge, 18 d’agost de 2024, Ripoll ha estat escenari d’un acte carregat de simbolisme: la inauguració d’un monument dedicat a les víctimes dels atemptats del 17A. El monument ha estat una iniciativa personal d'Orriols, que va començar a gestar-se a principis d'aquest any, després que la sentència dels atemptats es fes ferma. En col·laboració amb la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats pel Terrorisme (UAVAT), Orriols ha treballat perquè aquest acte no només recordés les víctimes, sinó que també servís com un crit d’alerta per a altres ciutats i comunitats.
L’acte d’homenatge: Memòria i compromís
L’acte d’inauguració del monument ha aplegat centenars de persones a la Plaça de l’Ajuntament de Ripoll, en un ambient de profunda emoció. El monument, dissenyat per l’escultor Domènec Batalla, presenta una placa metàl·lica amb els noms de les 16 víctimes i catorze forats, a més de dos angelets que representen els dos infants que van perdre la vida. L’obra vol simbolitzar “els 16 mons diferents de cadascú” i esdevé un espai de memòria permanent.
Un dels moments més emotius de l’acte s’ha produït quan els familiars de les víctimes han entregat a l’Ajuntament de Ripoll un ninot d’Ironman que portava un dels nens australians morts a la Rambla de Barcelona. Robert Manrique, víctima de l’atemptat d’Hipercor i assessor de la UAVAT, ha explicat que la mare de l’infant li havia confiat el ninot perquè el custodiés, i en una decisió “espontània” s'ha decidit entregar-lo al consistori perquè “vigili que no hi hagi més dolents a Ripoll”.
Durant l’acte, diverses víctimes i familiars han expressat la seva frustració per la falta de suport institucional durant aquests set anys. Ivan, una de les víctimes que tenia només deu anys en el moment dels atemptats, ha declarat emocionat que "després de l'atemptat, esperava que hi hagués un suport", però ha lamentat que "les institucions que haurien d'haver estat al nostre costat semblaven haver oblidat la nostra existència."
TV3 i les crítiques al Govern
La cobertura de TV3 sobre l’acte ha posat de manifest una altra realitat dolorosa: la manca d’assistència de representants del govern català i d’altres partits polítics a l’homenatge. Malgrat que es van enviar invitacions a totes les autoritats, només van confirmar la seva assistència representants locals com el Consell Comarcal del Ripollès i la Diputació de Girona, així com membres de cossos de seguretat i d’emergències.
Aquesta absència ha estat criticada pels organitzadors i per les víctimes, que han sentit una vegada més la desatenció de les institucions cap a la seva situació. "No es pot dir a una persona que ha viscut una tragèdia que passi pàgina", ha remarcat una altra víctima durant el seu discurs.
Set anys després: Un futur ple d’interrogants
Els atemptats del 17A continuen marcant profundament la societat catalana. Les incògnites sobre el paper del CNI, la irrupció de moviments com Aliança Catalana, i la percepció d’una resposta insuficient per part de les institucions són reflexos d'una societat que encara busca respostes i justícia. L’acte d’avui a Ripoll és un pas més en aquest llarg camí de memòria i reivindicació, però també posa de relleu que les ferides estan lluny de tancar-se.
Els propers anys seran clau per determinar si es poden resoldre els interrogants que encara planen sobre aquells dies fatídics d’agost, i si la societat catalana pot trobar un punt d’equilibri entre la memòria del passat i la construcció d’un futur més segur i unit.