Encara no sabem si es repetiran eleccions i si les majories parlamentàries canviaran respecte de les actuals que van sortir de les urnes el passat 12 de maig. Sí que intuïm, però, que si se celebren nous comicis, Aliança Catalana pujarà en vots i en escons. En primer lloc, perquè el partit es va quedar a només 2.000 vots d'aconseguir els 3 diputats a la demarcació de Barcelona. I, en segon lloc, per la publicitat institucional que ha suposat l'entrada a les institucions després de fer una campanya amb un "eslop i una espardenya".
Aquesta setmana el Parlament va celebrar la possible investidura d'algun dels candidats. El president del Parlament, Josep Rull, va comunicar a la Cambra que cap dels diputats tenia el suport necessari i, per tant, va activar el primer rellotge. Ara, la propera data marcada en vermell al calendari és el 25 d'agost, data en què un dels 135 diputats hauria de ser investit. Si no és així, els catalans i les catalanes hauran de tornar a les urnes el proper 13 d'octubre.
Fins aleshores, Catalunya viurà amb una campanya electoral oficiosa contínua, en què els partits treballaran per fer valer la seva veu i per evitar que els altres creixin. Va quedar demostrat al Parlament, quan el president processista Josep Rull va alliçonar Sílvia Orriols quan aquesta va acabar el seu discurs inicial. Va complir la promesa del cordó sanitari i va assegurar que no toleraria discursos d'odi que generin violència i crispació.
Les paraules de Rull han provocat moltes reaccions a xarxes socials, entre elles les del corresponsal de Xcatalunya al Parlament, Rubèn Novoa, que li ha aplicat un malnom que s'ha fet viral: Gargamel. Novoa compara Rull amb el dolent dels Barrufets i a Sívlia Orriols i a Ramon Abad amb dos dels Barrufets, petits i indefensos davant del dolent.
El discurs de Novoa va ser molt aplaudit a xarxes socials, amb missatges d'agraïment per la feina ben feta. "Fa un parell de mesos, ja vaig pronosticar que, gràcies a l'Aliança i a periodistes com vosaltres, el gènere de la crònica parlamentària es revifarà", deia un usuari.
El Parlament, una institució de tots
El Parlament és la seu de la sobirania nacional de Catalunya. Hi caben totes les veus i és el reflex de la Catalunya diversa que ens ha tocat viure. El president d'aquesta cambra ha de ser imparcial i permetre el debat. Evidentment pot votar en el mateix sentit que el seu grup parlamentari, però no pot abaixar el micròfon i impedir el discurs a cap diputat per interès propi. I queda clar que ho ha fet.