Imatge de persones manifestant-se ia la cantonada superior esquerra, dins d'un cercle, llobarro dins d'una safata

El llobarro grec

La gent del NO a tot i la queixa permanent s'escampen per tot arreu

Què és “el barri”? Qui són els integrants de “les classes populars”? Semblen marques registrades i patentades per les esquerres, en les seves lluites reivindicant mai saben ben bé què. Criden molt, potser massa.

Es faran mal un dia d’aquests, aquesta gent. Possiblement serà mentre estiguin manifestant-se, en alguna paradeta de campanya i amb el puny ben amunt, contra el preu del llobarro de Grècia que es troben al Mercadona. El Mercadona de barri, evidentment! Però ells no saben d’on prové, aquest pobre peix, i suposo que és degut a problemes de lectura. Aquesta gent no sap llegir. La gent que no sap llegir tampoc en sap massa, d’escriure, i aquesta colla va redactant lleis per la que violadors han estat alliberats i centenars han vist les seves condemnes ser rebaixades.

Ser un incompetent surt molt bé, en aquest país, perquè de tant d’inútils que són han desenvolupat un talent i són cada cop més creatius.  Aquests individus, ferms promotors de la indigència mental, s’han empassat la bateria de propaganda més llarga dels últims anys i, en un període més aviat curt, s’han convertit en destructors de la bellesa, en defensors de la mort cerebral del bon gust i en entitats abominables amb la mateixa habilitat que els que varen parir la “Llei del No és No”.

La gent que es queixa i plora per les “pràctiques abusives” de gent com en Juan Roig són els mateixos que hi van setmana rere setmana a comprar llobarro de Grècia. Perquè ho han banalitzat tot tant que ni ells es creuen les ximpleries que diuen. La seva lluita és el tuit, és fotografiar l’individu posant els peus damunt els seients del Rodalies i posar molt mala cara, però no dir-li res. Vosaltres, i no ells, sou els culpables de la degradació que després denuncieu i critiqueu. Sou exactament vosaltres, i no ho sabeu perquè ningú no us ho ha fet veure.

Quan aquesta gent intencionadament pobra exigeix de fer pagar impostos als que guanyen diners, perquè no toleren l’èxit, s’obliden que el més fàcil, i el que els faria més feliços, és anar a una altra casa. Que el llobarro ha pujat de preu? Doncs compra un negret, que si el fas bé et sortirà més gustós.