El passat 12 d'octubre va deixar un escenari post electoral incert. Des de 2010, quan Artur Mas va acabar amb 7 anys de tripartit, que la suma entre Junts (i les seves variants), ERC i CUP sempre sumava majoria absoluta. Fins ara. Els catalans i les catalanes van parlar a les urnes i van llençar un missatge clar. Estan farts de processisme i el partit processista per excel·lència és qui es va endur la patacada més forta.
La suma de Junts, ER i CUP està lluny dels 68 escons. La formació que lidera Carles Puigdemont es va quedar molt lluny de Salvador Illa i tot i passar de 32 a 35 butaques, no va aconseguir complir amb les expectatives. La patacada forta la van protagonitzar els de Pere Aragonès, que van passar dels 33 diputats anteriors als 20. La CUP també va retallar el seu resultat. Dels 9 anteriors, als 4.
Mesa processista i investidura
Els partits processistes han aconseguit fer president del Parlament a Josep Rull. El màxim òrgan del poder legislatiu té majoria 'independentista', però de poc serveix si no hi ha un Govern amb aquests colors. Salvador Illa, de moment, tampoc ha aconseguit reeditar un tripartit amb ER i Comuns i un pacte Frankenstein amb PP, Comuns i VOX és totalment impossible.
Finalment, aquest 25 de juny no hi haurà debat d'investidura. Els principals candidats que es postulaven a la presidència, Carles Puigdemont i Salvador Illa, van comunicar al president Josep Rull que necessitaven més temps per negociar. Ara ha començat a córrer el rellotge i, si no hi ha acord d'investidura, les eleccions seran el pròxim 13 d'octubre, l'endemà de la Hispanidad.
Últimes travesses
El sociòleg Sergi288, molt actiu a la xarxa social X en aquesta matèria, ha publicat una nova enquesta en què analitza què passaria si avui se celebressin eleccions al Parlament de Catalunya. Ha preguntat a 408 persones i ha conclòs que la participació seria d'entre el 55 i el 57%. Sergi288 pot presumir de precisió i solvència, doncs en els últims comicis celebrats (eleccions gallegues, basques, europees, catalanes, etc) ha tingut una ràtio d'encert propera al 90%.
Junts i el PSC serien les forces amb més representació amb una forquilla entre 38 i 40 diputats. Tot i això, el PSC tindria més vots que els juntaires, concretament 25,9% per 23,7%. Això s'explica per la Llei d'Hondt i pel repartiment de diputats entre demarcacions. En aquest sentit, l'àrea metropolitana de Barcelona, on hi ha més població del país, té un vot socialista més fidel i les comarques de Girona i de Lleida, amb una població inferior i més rural, són possibles votants de Junts.
Continuem. El PP seria la tercera força amb 12,6% d'intenció de vot i entre 16 i 18 diputats. ERC quedaria per sota dels populars i aconseguiria l'11,4% dels vots i entre 15 i 17 regidors. S'acostaria de manera perillosa als números aconseguits l'any 2010 per Joan Puigcercós, quan el tripartit es va enfonsar. VOX tindria entre 7 i 9 diputats i un 6,1% dels vots.
S'ha Acabat la Festa, d'Alivse Pérez, que encara no està clar si es presenta a la Cambra Catalana, obtindria un 3,7% dels vots i entre 3 i 4 diputats. Podemos, que també està per veure si concorrerà als comicis, tindria el 3,5% dels vots i 3 diputats. Els cupaires seguirien enfonsats amb un 2,8% dels vots i 3 diputats i tancaria la llista els Comuns, amb entre 0-2 diputats, un 2% dels vots i moltes possibilitats de tenir la mateixa fi que Ciudadanos.
Aliança Catalana podria tenir la clau
El partit de Sílvia Orriols continua creixent. La formació independentista aconseguiria entre 3 i 6 diputats i un 4,6% d'intenció de vots. Incrementaria els vots i escons respecte els anteriors comicis, en què es van quedar a tan sols 2000 vots d'aconseguir representació a la demarcació de Barcelona.
Si ens fixem en la franja alta de les forquilles processistes més la franja alta de l'independentisme, aquests 4 partits aconseguirien 66 diputats, un resultat a les portes de la majoria absoluta, que està fixada en 68.
Escenari gairebé impossible
Per començar, estem parlant de 66 diputats i no de 68. Si fem política ficció i acceptem aquest resultat com a cert, encara caldria una abstenció dels Comuns (si no han desaparegut). Però és que això no és tot. La suma inclou a CUP i Aliança Catalana, dues formacions que no es poden ni veure, fins al punt que els antisistema estan fent mans i mànigues per no compartir grup parlamentari.
A més, els tres partits processistes formen part del grup de formacions que van pactar un cordó sanitari per aïllar l'"extrema dreta" d'Aliança Catalana. El President Carles Puigdemont seria qui lideraria aquesta coalició i l'independentisme tindria una nova oportunitat històrica. És clar que Sílvia Orriols hauria d'estar molt atenta perquè els processistes no li aixequin la camisa.
Canvis respecte del 12 de maig
El passat 12 de maig es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya i els socialistes de Salvador Illa van aconseguir 42 diputats. Junts de Carles Puigdemont, 35. ERC de Pere Aragonès va fer-se amb 20 escons. El quart partit amb més representació va ser el Partido Popular d'Alejandro Fernández, que va aconseguir un excel·lent resultat comparat amb els anteriors comicis. Els populars van passar de 4 a 15 i van recordar èpoques pretèrites amb Alícia Sánchez Camacho o Josep Piqué al capdavant.
VOX d'Ignacio Garriga va aconseguir 11 butaques. Comuns de Jessica Albiach va treure 6 diputats. La CUP de Laia Estrada va treure només 4 diputats i va tancar l'arc Sílvia Orriols amb 2 representants: ella mateixa i Ramon Abad, de Lleida.