Home de peu al costat del mar mirant cap a l'horitzó amb una jaqueta negra.

Entrevista a Aleix Gaus, el so de la nostàlgia

És un dels pianistes i compositors del nostre país que cal potenciar

Benvolguts lectors, en aquesta ocasió tenim el plaer de presentar-los a Aleix Gaus, pianista i compositor. Va néixer l´any 1954. Va cursar els primers estudis de piano amb la professora Maria Carbonell de Massià. Posteriorment els va continuar amb el seu fill Joan Massià. Finalment els va perfeccionar a l’aula de Música de la seva ciutat natal de Barcelona. També ha col·laborat com a acompanyant amb cantants i grups : ARTIC, MIQUEL FERRER QUARTET, DAMA DAMA. El tenim amb nosaltres per parlar amb ell i presentar-los el seu darrer llançament: NOSTÀLGIA.

Benvolgut Aleix, ens pots dir com et va influir i començar la teva carrera musical?

A casa el meu pare tenia molta afició a la música i els dissabtes a la tarda juntament amb un metge escoltàvem música clàssica. Més tard de petit retenia melodies i el primer pas va ser tocar sense saber música. Després els pares es van posar en contacte amb una professora particular de piano.

Professionalment, quines van ser les primeres passes, com era l'ambient.

Primer estudi de música clàssica i en acabat L'AULA DE MÚSICA MODERNA. i l'ambient com era, els professors, els companys. -Un ambient molt maco i amb ganes d'ajudar als companys.

Tens cap anècdota d'estudiant?

Sí, a escola Joan Llongueres feien unes classes d'improvisació. La professora ens va dir, porteu una foto i mirant la foto feu una banda sonora. Ensenyo la foto i davant del piano toco un dels primers temes en solitari, LES MUNTANYES era un paisatge del cadi. La professora després em pregunta quin tema era aquest, jo li dic que era collita pròpia. Tots els companys de classe van dir-me que els havia agradat. Aquest petit gest per mi va tenir molt valor. NOSTÀLGIA es compon de vuit temes i quatre són un homenatge a la meva mare.

Suposo que vas viure moments socials molt complicats, com el franquisme... 

Jo diria que els cantautors ho van patir més, però sí que era una tocada de nassos que no poguessis parlar amb el teu idioma i això ho vam patir tots. La nova cançó va aportar grans pianistes, Manel Camp, Jordi Sabates, Tete Montoliu, que ens opines d'ells. - Manel Camp un pianista molt complet i bon arranjador amb temes de Lluís Llach i després amb la Maria del Mar Bonet. En català hem fet vídeos de tots tres. El de Tete Montoliu tocant amb altre català universal: Chick Corea. I te'n farem un a tu, si ens autoritzes.

Una de les teves obres amb més ressonància, ha estat: UNA ESPURNA DE LLUM... 

Teníem presos polítics a la presó i a l'exili, vam patir un cop d'estat del govern central només per parlar del nostre futur com a nació que som. Aquest tema és una mostra de solidaritat a tots ells.

Parlem del teu nou disc, NOSTÀLGIA, com tot el que has fet és una obra magistral, com el definiries?

NOSTÀLGIA es compon de vuit temes, quatre son un homenatge a la meva mare. Ella més d'un cop em deia, quan jo ja no estigui aquest món no deixis la música, no deixis el piano. Sempre tindre record d'ella.

He escoltat les teves creacions, i m'han transportat a un clima de pau i harmonia, quins estils fas servir i quins músics t'influencien?

Segueixo molt els cantautors Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Joan Isaac, etc. són els meus punts de referència també soc aficionat a la poesia. El món dels cantautors m'hi sento identificat. ... i estils, -M'agrada la música clàssica depenen del moment el jazz, concretament el blues i la música i cançó d'autor.

Quines conclusions treus del laberint polític català, els polítics ho fan bé?

Ara vivim en un moment polític delicat. Si nosaltres volem emprendre un nou camí el primer de tot ens fa falta una estratègia unitària per anar endavant. Som nosaltres els ciutadans qui hem de marcar als polítics i fer pressió per una unitat de partits independentistes. Mira els trens com van és un desastre, per tant, la independència comença amb els trens de rodalia és l'únic camí viable per la nostra llibertat com a nació que som.

Estàs al dia de la música catalana, coneixes a Roger Padròs i Cesk Freixes?

En Cesc Freixes té bones cançons. Sí, té molta sensibilitat. Miquel Abras també.

I per acabar, digues el que creguis que no t'he preguntat i és important per tu, fer-ho públic.

Primer de tot per mi la música no és només el fet de tocar un instrument per mi és més que això és expressió sensibilitat. També volia anunciar-vos que tant CAPVESPRE com NOSTÀLGIA també es pot trobar físicament aquestes botigues: IGUALADA POSA'L DISC - BARCELONA DISC 100 - TARRAGONA SCHIVA MUSIC.

Podeu contactar amb Aleix Gaus a Facebook i escoltar i comprar la seva obra a Spotify.

I veure un dels seus vídeos a Youtube:

Aleix Gaus - Sempre ens queda la música