En un esmorzar al Fòrum Europa Tribuna Catalunya, Josep Rull ha proposat accelerar els processos legislatius i crear nous formats de compareixences per captar "el pols real del país".
Segons el president, el Parlament "és massa lent" i cal repensar el procés legislatiu en mesos, no en anys. A més, ha defensat l'obertura del Parlament a sectors socials i econòmics, tot assegurant que la cambra ha de ser "més àgil i flexible".
El discurs de Rull versus la realitat
Les declaracions arriben en un moment en què la institució parlamentària està marcada per incompliments greus, com la no constitució de la Comissió de Peticions després de cinc mesos de legislatura, un fet que vulnera drets fonamentals dels ciutadans.
Aquesta inacció contrasta amb la rapidesa amb què la Mesa, liderada per Rull, va aprovar canvis reglamentaris per beneficiar partits com la CUP-DT, evidenciant una gestió esbiaixada i poc inclusiva.
Més enllà de les promeses de modernització, la realitat és que dues diputades del Grup Mixt, incloses les representants d'Aliança Catalana, continuen sent arraconades i excloses de fòrums clau, com la Diputació Permanent. Això ha provocat que la confiança ciutadana en la institució es deteriori.
La crítica d'Aliança Catalana: una democràcia incompleta
La diputada Sílvia Orriols ha reaccionat contundentment al discurs de Rull amb un missatge a X: "Ets president d'un Parlament a on hi ha dues diputades arraconades, vetades i excloses. És impossible parlar de normalitat democràtica..."
Aquestes paraules reflecteixen una realitat incòmoda per a Rull, que insisteix a defensar una normalitat democràtica fictícia mentre el Parlament esdevé un espai d'exclusió per a certes forces polítiques.
Un Parlament que perd credibilitat
La proposta de Rull per agilitzar la legislació contrasta amb la manca d’acció per garantir els drets de representació política. El president ha mencionat la necessitat d’un sistema institucional amb "vocació d'estat", però la seva gestió fins ara ha servit més per protegir aliances polítiques que per promoure una veritable pluralitat. La única vocació d'estat visible és d'estat espanyol.
La marginació d’Aliança Catalana i el bloqueig sistemàtic del seu accés a mecanismes parlamentaris clau posen en dubte la imparcialitat de la Mesa. Mentrestant, la ciutadania continua sense veure solucions a problemes reals, agreujant la desafecció política.
Rull: el censor del règim
El president del Parlament, Josep Rull, ha acumulat múltiples incompliments reglamentaris que evidencien una actitud discriminatòria envers Aliança Catalana i un menyspreu cap als mecanismes democràtics.
La no constitució de la Comissió de Peticions, cinc mesos després de l'inici de la legislatura, vulnera drets fonamentals recollits als articles 43, 69, 93 i 112 del Reglament del Parlament, retardant la tramitació de peticions ciutadanes i impedint l'exercici legítim de la participació democràtica.
Paral·lelament, Rull ha permès canvis reglamentaris exprés per beneficiar partits com la CUP-DT, mentre bloqueja l'accés d'Aliança a espais clau com la Diputació Permanent, malgrat el seu suport electoral de 118.500 votants.
Aquesta inacció es combina amb un cordó sanitari que exclou sistemàticament les diputades d'Aliança Catalana, una pràctica que no només contravé la neutralitat institucional sinó que també degrada la confiança en el Parlament, fomentant la desafecció política i posant en dubte el compromís de Rull amb una democràcia inclusiva i plural.
Conclusió: promeses buides i una democràcia feble
Mentre Josep Rull parla d’agilitat i reforma, el Parlament segueix estancat en l’efectivitat i la transparència. Els seus discursos no convencen a sectors crítics ni a una ciutadania que percep que la institució prioritza l’interès partidista per damunt dels drets democràtics fonamentals.
Sense un canvi substancial en la gestió i un compromís real amb la pluralitat, les propostes del president corren el risc de quedar-se en pura retòrica.