Les sèries de sobretaula de TV3 sempre han destacat per introduir i normalitzar alguns temes. Ho va fer amb el Poblenou als 90, parlant de temes com l'homosexualitat, el masclisme o la sida. I ho segueix fent amb l'actual sèrie de després de dinar, 'Com si fos ahir'.
Una de les trames d'aquest inici de temporada té com a protagonistes Marcel i Korinna. Ell va aprofitar les vacances per pensar i ha decidit ser pare. Ha conegut una noia que vol ser mare, Korinna, i decideixen tenir un fill en comú sense ser parella ni tenir cap vincle afectiu més enllà de la criança compartida.
El problema és que ara Marcel se n'ha enamorat i Korinna se sent atreta per Marc, germà de Marcel. I alhora, Marc també vol estar amb Korinna, i tot indica que acabarà malament. A més, aquest capítol ha posat sobre la taula el copaping, un projecte de criança modern.
El copaping: una tendència en auge
El copaping, també conegut com a “copy-pasting parenting”, és una pràctica que ha cobrat rellevància en els últims anys. Especialment a l'era de les xarxes socials i l'accés a informació instantània.
Aquest terme, que podríem traduir com a “criança copiada i enganxada”, fa referència a l'acte de replicar estratègies, mètodes o estils de criança d'altres persones. Ja sigui a través de blocs, influencers, llibres o consells en plataformes digitals. Tot i que pot semblar una eina útil per a pares primerencs o insegurs, també comporta certes controvèrsies.
Què és exactament el copaping?
El copaping sorgeix com a resposta a la incertesa que molts pares enfronten quan crien els seus fills en un món ple d'opinions contradictòries. En lloc de dissenyar la seva pròpia estratègia basada en les necessitats específiques de la família.
Alguns opten per adoptar literalment allò que han vist en altres persones que consideren reeixides o inspiradores. Això pot anar des de la manera de gestionar rutines diàries, fins a com manejar problemes de comportament.
El copaping té un evident atractiu: la possibilitat de simplificar la presa de decisions. Tot i això, aquesta pràctica també planteja preguntes sobre la seva efectivitat i les conseqüències a llarg termini, tant per als nens com per als pares.
Una solució sostenible?
Tot i que el copaping pot ser un recurs útil en situacions concretes, no s'ha de convertir en una dependència a llarg termini. Criar un fill implica adaptar-se constantment a les necessitats individuals, que poden canviar amb el temps.
Perquè el copaping sigui realment beneficiós, els pares han d'aprendre a filtrar i adaptar les estratègies copiades al context familiar. Això implica una reflexió activa i la capacitat d'abandonar pràctiques que no funcionen, fins i tot si han estat reeixides per als altres.
El copaping no és intrínsecament bo ni dolent, però la seva efectivitat depèn en gran mesura de com es faci servir. Com a eina ocasional, podeu oferir orientació i suport als pares en moments d'incertesa.
Tot i això, si es converteix en un reemplaçament de la presa de decisions pròpia i l'anàlisi crítica, pot tenir conseqüències negatives tant per als pares com per als nens.