L'entrada d'Aliança Catalana al Parlament de Catalunya ha desfermat una reacció clarament antidemocràtica, deixant al descobert la misèria i decadència moral de tot el sistema polític colonial. Un partit que, per la primera vegada, ha aconseguit representació parlamentària, és sistemàticament exclòs dels mitjans de comunicació públics del país. Aquesta exclusió no és una casualitat ni una omissió innocent; és una estratègia deliberada, coordinada i dirigida per aquells que pretenen mantenir el control absolut sobre el discurs polític a Catalunya. Un autèntic interès desinformatiu per sotmetre Catalunya a l'apagada de la veritat.
En lloc de permetre a Aliança Catalana articular el seu missatge davant la ciutadania, els mitjans públics s'han dedicat a insultar, difamar i titllar de "feixista" i "xenòfob" un partit que qüestiona l'ordre establert. Aliança Catalana representa una amenaça real per un sistema decadent i corrupte que s'ha instal·lat en el més obert col-laboracionisme, el clientelisme i la perpetuació d'una narrativa política colonial mal disfressada de democràtica.
Cinisme de la CCMA
Que un partit democràticament escollit sigui marginat de l'esfera pública és, sense embuts, una violació flagrant del dret a la informació dels ciutadans de Catalunya. Quan la diputada i presidenta d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, va preguntar en seu parlamentària per què el seu partit era censurat, la resposta va ser que no era d'interès informatiu. ¿Com pot ser que un partit que ha obtingut el suport de milers de ciutadans no sigui d'interès informatiu? Aquesta afirmació és no només cínica, sinó profundament insultant per a la intel·ligència dels catalans. Sota el pretext de l'interès informatiu, discrecional i clarament distorsionat, es perpetua una censura que és incompatible amb qualsevol noció bàsica de democràcia.
La llibertat d'expressió i el dret a la informació no són privilegis reservats per a uns pocs escollits, ni tampoc són conceptes negociables en funció dels gustos ideològics del poder. Són drets fonamentals que garanteixen que la ciutadania pugui formar les seves opinions basant-se en una visió plural i equilibrada del debat polític.
El que estem veient és un intent descarat d'imposar un discurs únic, estigmatitzant i silenciant qualsevol veu dissident, fent impossossible la llibre circulació d'idees i, en conseqüència, constrènyer la democràcia i la llibertat dels ciutadans a un marc empetitit de d'indigència planificada. L'acusació de feixisme i xenofòbia és l'arma predilecta d'aquells que no tenen arguments sòlids per defensar el sistema corrupte en què estan instal·lats. Aquestes etiquetes no pretenen fomentar el debat, sinó desqualificar l'adversari sense haver d'entrar en la substància del seu discurs. És un mètode senzill, clàssic però efectiu, per evitar que Aliança Catalana pugui explicar les seves propostes i qüestionar la deriva d'un país segrestat per interessos espuris.
Un sistema podrit
El que s'ha construït a Catalunya és un sistema que, sota una façana democràtica, perpetua la dependència, la corrupció i un discurs políticament correcte que serveix als interessos de l'oligarquia política que domina les institucions. Aquesta oligarquia, que manté una relació simbiòtica amb l'Estat espanyol, veu en Aliança Catalana una amenaça per al seu statu quo. Per això, es recorre a la censura i la difamació en lloc de permetre un debat obert i honest.
Aliança Catalana posa en qüestió l'ordre establert, un ordre que és profundament colonial en la seva essència. És un ordre que nega la possibilitat d'una Catalunya veritablement sobirana i lliure de les cadenes d'un sistema corrupte i subordinat als interessos espanyols. Els mitjans de comunicació públics, finançats amb els impostos de tots els ciutadans, s'han convertit en eines de propaganda al servei del poder polític. En lloc de complir la seva funció essencial de garantir la pluralitat informativa, han esdevingut corretges de transmissió d'un discurs únic i tancat. Aquesta instrumentalització dels mitjans públics és una traïció als principis democràtics més bàsics.
Aquesta censura descarada no només perjudica Aliança Catalana com a partit, sinó que és un atac directe al dret dels ciutadans a estar informats. Quan els mitjans de comunicació públics decideixen qui té dret a parlar i qui ha de ser silenciat, la democràcia deixa de ser un exercici d'autodeterminació popular i es converteix en una farsa controlada per una elit política que tem perdre el seu poder.
El processisme i el wokisme veuen AC com una amenaça
L'estratègia de censura i desqualificació a què s'enfronta Aliança Catalana és la prova més clara que el partit encapçalat per Sílvia Orriols és percebut com una veritable amenaça per a l'ordre establert. No es tracta només d'un partit que proposa canvis marginals dins del sistema; és un partit que qüestiona la mateixa legitimitat del sistema. Una organització que està fonamentada en la defensa indiscutible de la llibertat nacional, de la seguretat i el progrés social. És per això que l'establishment polític i mediàtic, que en viu del sotmetiment i l'empobriment social, ha reaccionat amb tanta virulència. Aliança Catalana desafia les narratives de submissió i conformisme, i això és intolerable per a aquells que han edificat les seves carreres sobre la corrupció, el clientelisme i la servitud a interessos externs.
En una democràcia sana, totes les veus han de ser escoltades, fins i tot aquelles que resulten incòmodes per a l'establishment. El fet que Aliança Catalana sigui marginada i difamada en lloc de ser escoltada és, més que un símptoma preocupant de la degradació del nostre sistema polític i mediàtic, una autèntica mostra del fi de règim que espera a aquells que han construït les seves miserables carreres sobre les runes d'un país sotmès.
És imprescindible que es restableixi la pluralitat informativa a Catalunya, no només per fer justícia a un partit que ha guanyat el suport de milers de ciutadans, sinó per recuperar la qualitat democràtica del nostre país, que només aconseguirem amb la independència nacional. La censura no és una estratègia legítima en una democràcia; és l'arma dels febles, dels corruptes, d'aquells que temen la llum de la veritat. Si volem una Catalunya veritablement lliure i sobirana, hem de defensar, amb contundència i sense por, el dret a la llibertat d'expressió i el dret a la informació. Aliança Catalana no és només una amenaça per a l'statu quo; és una esperança per a tots aquells que creuen en una Catalunya autènticament democràtica.