Disobedience is the true foundation of liberty. The obedient must be slaves. (H.D. Thoreau) Els darrers anys, el processisme, rendit a la narrativa espanyorda, ha fet tot el possible perquè oblidem el gran acte de desobediència col·lectiva que fou el referèndum de l'1-OCT. Malgrat ser declarat "il·legal", els catalans vam trencar la legalitat espanyola per autodeterminar-nos sobiranament, exercint de forma pacífica la voluntat del poble a les urnes. Aquest ha de ser el punt de referència principal, l'acte fundacional del nacionalisme català del segle XXI.
L'octubrisme no és oblidable ni derogable, per molts que alguns s'entestin a menystenir-lo. Aquell dia gloriós la Nació Catalana va conquerir la llibertat amb una presa de poder (takeover) indiscutible. La història de la lluita humana per la llibertat ens mostra nombrosos exemples d'insubmissió i de resistència civil que van reeixir. Noms com Tolstoi, Thoreau, Shelley, Luther King, Gandhi, Mandela, Xirinacs... Il·lustres guies que ens assenyalen el camí transitable de la lluita no-violenta. El servei militar obligatori fou abolit l'any 2001 després d'una campanya d'insubmissió des de l'objecció de consciència pacifista.
Insubmissió
L'any 2012 amb la campanya "No vull pagar" contra els peatges de l'autopista, la insubmissió va tornar a ser protagonista. Abertis va cedir obrint les barreres. Ara mateix molts dels peatges estan alliberats. Atès que no podem comptar amb els representants polítics ni amb les institucions actuals, sotmeses a la repressió espanyola, hem de cercar vies de no-col·laboració que debilitin l'ordre establert i empoderin el poble. Les opcions són múltiples: boicots, vagues (laborals i de fam), manifestacions, plantades, assegudes, sabotatges (que no afectin persones), creació de grups, associacions i institucions paral·lels al govern, etc.
Resistència
Es considera que amb un 5% de la població oposant-hi resistència és suficient perquè un govern deixi de funcionar. La clau és la no-cooperació amb l'enemic. És millor que es tracti d'accions descentralitzades, perquè les forces de seguretat no puguin donar a l'abast, tenint en compte el número limitat d'efectius de què disposen. Considero que l'abstenció conscient és una acte d'insubmissió. Deixar de votar implica deixar de ser còmplice d'un sistema que et perjudica. Com més massiva sigui l'abstenció, menys legitimitat té el sistema. Però només amb l'abstenció no és suficient. Calen accions efectives d'insubordinació que ataquin diversos flancs alhora.
Desobediència
Desobeir és negar-s'hi, aprendre a dir NO sense por. La nostra por és la seva força. La llibertat no ens la regalarà ningú. La via pacífica s'enfronta amb el monopoli de la violència de l'estat. Com deia Max Stirner: La llibertat no està garantida. S'ha de prendre. Xirinacs diu: La independència no es demana, es pren. Aquest "presa de poder" és inviable sense la desobediència, sense la insubmissió. De la resistència a la Revolució hi ha un salt quàntic, el moment en el qual el coratge passa per davant de la por. Si no estàs disposat a jugar-t'ho tot, vida inclosa, no arribaràs mai fins al final.
Revolució
El poder sempre són fets consumats. Això explica el fracàs el Procés i la lamentable situació en què es troba Catalunya. Nosaltres no vam fer la mili, vam deixar de pagar els peatges, vam defensar les urnes l'1-OCT, ens hem abstingut de votar... L'estendard de la nostra vida és la Llibertat. No acceptem viure sotmesos. Per això hem lluitat, lluitem i lluitarem sense descans. La pau que volem no és la dels esclaus. No som partidaris de la violència. Tanmateix, com diu el refrany, poble armat, poble respectat. La dignitat i el respecte es defensen i es guanyen. Ja és hora que els catalans comencem a guanyar! Via fora els adormits!