Els divendres eren dia de Gran Pel·lícula a TV3. Històricament sempre ha estat així però de vegades concretes es produeixen canvis. I és el que està passant actualment. El concurs musical 'Eufòria' està reservat per als divendres i s'ha mogut temporalment l'emissió de la 'Gran Pel·lícula' als dimecres. Dimecres que ve 13 de març de 2024, els teleespectadors de TV3 podran gaudir de la pel·lícula 'Bel Canto', basada en una història real.
Segons la pròpia programació de la web de TV3 la pel·lícula comença amb el senyor Hosokawa, un important empresari japonès, admira molt la soprano Roxane Coss i l'ha sentit cantar a tot el món. Les autoritats peruanes volen aconseguir que inverteixi al seu país, i per atraure'l organitzen una festa on ha de cantar ella. A mitja actuació, un grup de guerrillers entra a l'edifici i pren com a ostatges tots els assistents.
Comencen les negociacions i els segrestadors deixen sortir totes les dones, però es queden Roxane. El segrest entra en un llarg compàs d'espera, i la convivència forçada fa que es comencin a teixir relacions entre els ostatges i fins i tot entre segrestadors i segrestats. El negociador està atrapat entre tots dos grups i no és capaç d'evitar el desenllaç final.
Julianne Moore i Ken Watanabe encapçalen el repartiment en aquest film que s'inspira en la crisi de la presa de la residència de l'ambaixador japonès al Perú el 1996.
Bel Canto - Tráiler oficial en español
Diferències entre els fets reals i la pel·lícula
La crítica ha assenyalat que encara que la pel·lícula parteix d'un fet real, conegut com el cas de l'MRTA a l'ambaixada japonesa a Lima, el seu tractament a la pantalla adopta una narrativa que s'allunya de la política per enfocar-se en les relacions humanes i els vincles inesperats que sorgeixen en situacions de crisi. A més, es ressalta el poder transformador de la música, element central a la narrativa de la pel·lícula, com un pont entre cultures i persones, podent assolir una reconciliació de diferències i causes.
Julianne Moore, esplèndida en aquesta pel·lícula
Julianne Moore rep elogis per la seva interpretació, submergint-se en el paper d'una artista la veu de la qual es converteix en el centre emocional de la pel·lícula. Tot i que el to de la pel·lícula ha rebut crítiques mixtes, amb alguns assenyalant la manca d'un missatge coherent i moments que voregen el ridícul, la premissa central i el rendiment de Moore són destacats com a punts forts.