Salvador Illa ha estat investit recentment com a nou president de la Generalitat de Catalunya, una fita destacada per al PSC, que recupera la presidència després de 14 anys. Aquesta investidura ha estat possible gràcies a un pacte amb ERC i el suport dels Comuns, que ha permès sumar els 68 vots necessaris per a la majoria absoluta en el Parlament.
El pacte amb ERC, que ha estat avalat per un ajustat 53,5% de la militància del partit, inclou compromisos destacats que podrien marcar el futur negre de Catalunya en els pròxims anys. Entre els punts més importants de l'acord, s'inclou la creació d'un nou model de finançament per a Catalunya, que permetrà que l'Agència Tributària Catalana gestioni i recapti tots els impostos, un canvi substancial respecte al règim fiscal actual. A més, s'ha acordat impulsar una convenció nacional per abordar el futur polític de Catalunya i reforçar les polítiques de defensa de la llengua i cultura catalana.
Aquest pacte, no obstant això, ha generat divisió interna tant dins d'ERC com en el conjunt de l'independentisme, amb crítiques que acusen el partit de trair els seus principis fundacionals en favor d'un pacte amb els socialistes. Malgrat això, el lideratge de Salvador Illa s'ha consolidat en un context polític complex, marcat també pel retorn de Carles Puigdemont, que ha afegit més tensió a la jornada d'investidura.
El nou govern d'Illa es presenta amb el repte de gestionar aquests compromisos i mantenir l'equilibri entre les forces polítiques que l'han portat al poder. En un moment en què l'independentisme continua sent un tema candent a Catalunya, Illa vol erradicar-lo per complet pel seu benefici propi.
Crítiques a ERC
Aquesta situació ha generat tensions internes i ha provocat que alguns sectors del partit es preguntin si ERC està renunciant a la seva essència per tal de mantenir una quota de poder en el govern català. A més, altres forces independentistes, com Junts per Catalunya i la CUP, han criticat durament l'acord, considerant-lo una traïció a la causa independentista i una mostra de la manca de coherència d'ERC.
El pacte també ha estat interpretat per alguns com un moviment tàctic per mantenir certa estabilitat en un context polític marcat pel retorn i la tornada a Waterloo de Carles Puigdemont. No obstant això, aquesta estabilitat aparent ha tingut un alt cost polític per a ERC, que ara es troba en una posició difícil, intentant equilibrar la seva col·laboració amb el PSC amb la pressió dels altres sectors del sobiranisme català.
L'exigència de Junts
Junts ha demanat "explicacions" a ERC per permetre la conformació d'un nou Govern "espanyolista i amb clara vocació autonomista". Així ho ha denunciat aquest dilluns la seva portaveu al Parlament, Mònica Sales, després d'acudir a l'acte de presa de possessió dels nous membres de l'executiu, del qual ha dit que té "més conselleries que voluntat política". És per això que reclamen una "compareixença ràpida" del president Illa al Parlament per a retre comptes de la composició, però també demanen "explicacions" als republicans per haver votat a favor de la investidura del candidat socialista. En aquest context ha situat el seu partit com l'única "alternativa".
En declaracions als mitjans, Sales ha estat especialment crítica amb la nova consellera d'Educació, Esther Niubó, de qui ha dit que ha defensat el 25% del castellà a les escoles. També ha carregat contra el nou titular d'Exteriors, Jaume Duch, "amb gran voluntat espanyolista".