La llibreria Minorisa va ser el gran centre neuràlgic de les trames de la sèrie Rosa, seqüela de la popular Poblenou. TV3 va voler aprofitar el gran èxit del seu primer culebró de sobretaula després d'una temporada de gran èxit, aleshores les sèries de TV3 no s'allargaven tantes temporades. Poblenou es va emetre durant només un any, del gener al desembre del 1994, i no va arribar ni als 200 capítols.
Va acabar amb la Rosa (Margarida Minguillón) separant-se per fi d'Antoniu (Miquel Cors) i disposada a començar una nova vida. La televisió pública catalana va idear llavors una seqüela en un format diferent. Va fer capítols setmanals, però d'una hora de durada.
La protagonista era la Rosa – aquí el nom de la sèrie – que es traslladava a Manresa amb els seus dos fills Anna (Gemma Brió) i Martí (Quim Gutiérrez). Allí regentarien l'esmentada llibreria. Es trobava en crisi i el seu amo Pere (Jordi Serrat) volia revitalitzar-la; ho van aconseguir encara que amb moltes dificultats.
En un dels primers capítols de la sèrie es va explicar el motiu pel qual la llibreria es deia així. Van argumentar que era el nom antic de la ciutat. Cosa que ara sembla que no era del tot certa.
L'error al topònim
La llibreria Minorisa, punt clau a la trama de la sèrie Rosa de TV3, és un homenatge qüestionable. Durant anys, els espectadors van relacionar el seu nom amb un passat romà de Manresa, atribuït erròniament a Minorisa. Aquest error parteix de teories desmentides per experts, que assenyalen que no va existir una ciutat romana amb aquest nom.
A Rosa, Minorisa simbolitzava tradició i arrelament, una mica contradictori amb les evidències històriques actuals. Les investigacions recents desmenteixen l'existència de Minorisa com una denominació antiga de Manresa. Els diferents historiadors sostenen que fou una invenció sense fonaments arqueològics o uns documentals sòlids.
El terme Minorisa va aparèixer per primera vegada associat al Puigcardener, però no té suport en textos romans. Alternatives com "Mentissa" o "Manorasa" tenen més bases històriques. Tot i així, el nom Minorisa es va popularitzar gràcies a escriptors i referències culturals, com Josep Pla, i va acabar en la ficció televisiva.
Els experts parlen sobre el tema
Jordi Morera, arqueòleg, afirma que Minorisa va ser creada per vincular Manresa amb un origen romà prestigiós. Tot i això, les evidències indiquen que és un terme recent, no antic. Aquesta confusió també apareix en estudis sobre toponímia local i relats històrics tergiversats.
L'elecció del nom al Poblenou reflecteix com el mite de Minorisa continua viu a la cultura catalana. Tot i que el nom té un rerefons erroni, el seu ús literari i a la televisió perpetua un vincle imaginari amb el passat. Això demostra com la ficció pot modelar la percepció històrica, fins i tot quan la realitat és diferent.