El sociòleg i usuari de la xarxa social X @Sergi288 ha publicat una nova enquesta sobre intenció de vot a les eleccions europees previstes per al proper 9 de juny. És la definitiva ja que el darrer dia per poder publicar sondejos és avui. La fiabilitat és màxima i el marge d'error escàs. El mateix usuari ha publicat enquestes abans dels comicis autonòmics de Galícia, el País Basc i Catalunya i els errors han estat gairebé imperceptibles.
El sondeig l'ha realitzat el 31 de maig i hi han participat 1134 persones. La participació prevista és al voltant del 50%, amb un màxim del 54%. Pel que fa a la intenció de vot, el partit més votat de l'Estat espanyol (sumant Catalunya) seria el Partit Popular, amb un 35,6% dels vots i 24 o 25 escons. A continuació, el PSOE seria la segona formació amb més suports, vorejant el 30% i aconseguint entre 20 i 21 eurodiputats. VOX seria la tercera força i lluitaria amb Sumar per entrar al podi. El partit d'extrema dreta aconseguiria el 9,9% dels vots i 6 diputats. Sumar tindria 3 butaques i aconseguiria el 5,6% dels suports.
Ara Republiques, en què està inclosa ERC, tindria entre 2 i 3 diputats i un 4,2% d'intenció de vot. Podem 2 diputats i un 3,6% dels vots i Junts obtindria un únic diputat, el de Toni Comín, amb el 2,5% dels vots.
Tanquen el sondeig SALF (el partit d'Alvise Pérez), amb 1 diputat i 2,3% dels vots, CEUS, amb 1,8% d'intenció de vot i 1 possible diputat i el partit animalista PACMA amb possibilitat d'entrar-hi o quedar-se fora (0-1) i un 1,4% dels vots.
Enfonsament dels partits processistes
Els resultats de les eleccions europees confirmarien la tendència negativa dels partits processistes, és a dir, aquelles formacions que utilitzen la paraula independència i per construir-ne el relat. El descens va començar (si no abans) amb les eleccions municipals del maig del 2023, amb una forta reculada d'ERC. Un resultat que va continuar a les eleccions al Congrés dels Diputats, amb Junts fent el sorpaso als de Gabriel Rufián. Va prosseguir el desastre amb les eleccions al Parlament, quan ERC va passar de 33 diputats a 20.
És cert que Junts per Catalunya ha pujat en suports i actualment té 35 escons davant dels 32 anteriors. Tot i això, la suma entre Junts, ERC i CUP és molt inferior respecte de la legislatura passada. En aquest sentit, els anticapitalistes tenen ara 4 diputats i la suma d'aquests no aconsegueix assolir la majoria absoluta situada als 68 diputats.
Uns mals resultats a les eleccions europees representaria un clar correctiu per a Junts i ERC i un clar missatge dels catalans, que donarien el missatge que volen canvis, que no es creuen les seves paraules i que veuen necessaris nous liderats.
El sociòleg també valora cap a on van els vots d'Aliança Catalana
Segons el Sergi, el vot d'AC està molt fragmentat. El 55% s'absté perquè no confia el projecte europeu. Un 31% va a Junts. Un 5% CEUS. Un 5% a VOX. Un 2% PACMA. Un 2% al Partit Popular.
Resultats del 2019
Des del 2019 el panorama polític ha canviat molt i, per tant, està previst que el resultat de les eleccions europees també canviï respecte dels anteriors comicis, que van tenir lloc el 2019. Si analitzem els resultats de Catalunya, el partit més votat va ser Junts, amb prop d'1 milió de vots. El segon, el PSC, seguit d'ERC, amb 766.000 i 733.000, respectivament. Els partits més votats següents van ser, en aquest ordre, Ciutadans, Podem, PP, VOX i PACMA.
La diferència més clara és que, amb tota seguretat, el PSC serà la força més votada. La segona conclusió serà la garrotada de Ciutadans, que pot caure per darrere del partit animalista. La tercera incògnita és veure si VOX superarà Podem en vots.