Classe magistral de llengua i de valors. La dirigent d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha intervingut en directe a Telemadrid i ho ha fet en català. I no només això. Quan el periodista li ha demanat si podia canviar al castellà, ella no ho ha fet. No s'ha arronsat i ha deixat clar que només parlaria en la seva llengua. Igual que tots els processistes.
No és la primera vegada que la batllessa de Ripoll s'expressa en català en un mitjà de comunicació espanyol. Fa temps, La Sexta li va fer una entrevista i ella va deixar clar que només la faria si es podia expressar en català. I així va ser. Andrea Ropero feia les preguntes en castellà i ella que l'entén (per imposició) responia en català.
Ara ha estat amb Antonio Naranjo. Sílvia Orriols parla en català i, de fons, se sent un traductor simultani. Ella continua en català i el presentador la convida a fer-ho en castellà. Evidentment, ella s'hi nega. El vídeo s'ha fet viral i ha rebut molts aplaudiments per part dels catalans que no es volen deixar trepitjar.
Com era d'esperar, un dels més crítics amb Orriols no ha estat algú del Partido Popular o de VOX. Ha estat el dirigent d'Esquerra Republicana, Gabriel Rufián. El polític autonomista li ha retret que anés a Telemadrid a exposar les mateixes polítiques que "Vox i PP", però ho ha fet en català.
La cleca d'Orriols contra Rufián ha estat impressionant i se'n sentirà a parlar. "T'he encomanat el català". Perquè, és clar, la piulada de Rufián era en català.
Més cops per Rufián: "El Rufián diu que vas a Telemadrid a defensar el mateix que Ayuso i VOX... Jo no sabia que el PP i VOX defensessin la independència de Catalunya, ni el dret dels catalans a respondre en la nostra llengua quan algú ens parla en castellà..."
Aliança Catalana, un partit a l'alça
Segons el darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), el panorama polític català viuria canvis notables si avui se celebressin eleccions. El PSC mantindria el lideratge amb una previsió de quaranta a quaranta-dos escons, mentre que Junts per Catalunya quedaria en segona posició amb una forquilla d’entre vint-i-vuit i trenta diputats.
Esquerra Republicana se situaria just darrere, amb entre vint-i-un i vint-i-tres escons. La sorpresa més destacada l’ofereix Aliança Catalana, que experimentaria un ascens sense precedents. Passaria dels dos diputats aconseguits a les eleccions del 2024 a una previsió de deu o onze escons, convertint-se així en la gran força emergent de l’independentisme.
Des de finals del 2024, diversos sondejos apunten Aliança Catalana com el partit amb més capacitat de créixer. Ho faria especialment a costa de l’electorat de Junts, ERC i fins i tot la CUP. El seu discurs dur i clarament identitari ha captat l’atenció d’una part de la població independentista desencantada amb les formacions tradicionals.
L’auge d’Aliança Catalana ha tingut, també, repercussions internes als altres partits sobiranistes. Junts, especialment, es veu pressionat per la fuga de vots cap a la nova força i els cal trobar una estratègia. Mantenir una línia d’aïllament cap a AC o buscar punts de trobada que li permetin frenar la pèrdua de pes electoral.