Muntatge amb imatge d'una sala de l'Audiència de Barcelona amb advocats i magistrats. A la cantonada superior dreta, dins d'un cercle, Dani Alves atenent la premsa

Decisió salomònica de l'Audiència de Barcelona abans del judici de Dani Alves

Els fets van passar fa poc més d'un any a la discoteca Sutton de Barcelona

L'Audiència de Barcelona ha rebutjat que el judici contra Dani Alves per agressió sexual es faci a porta tancada de manera general, però sí que ho ha acceptat en el cas de la declaració de la denunciant. La fiscalia havia demanat fer la vista a porta tancada, petició a què s'havia adherit l'acusació particular. La defensa, per part seva, havia reclamat que es decidís sobre això a l'inici de les sessions.

D'altra banda, el tribunal prohibeix no només la difusió de les imatges del judici per part dels mitjans de comunicació, sinó també la gravació de les mateixes. Tot i això, sí que es permetrà fer unes primeres imatges i fotografies a l'inici de la sessió. Una mampara separarà la denunciant d'Alves durant la declaració de la primera per evitar el contacte visual entre tots dos.

L'enregistrament d'aquesta declaració serà amb veu distorsionada i imatge pixelada, per si en el futur se'n pogués filtrar la imatge o la veu. Els mitjans de comunicació, al marge de les imatges que es facin a l'inici de la sessió, no podran enregistrar ni difondre les imatges del desenvolupament de la vista. Tampoc no podran prendre imatges de la denunciant o els seus familiars. Durant la vista no se'n podrà anomenar el nom, sinó que es parlarà sempre de la denunciant. Queda prohibida la divulgació d'informació sobre aquesta informació.

Sobre la petició de celebrar la vista a porta tancada, l'Audiència de Barcelona argumenta que la Constitució estableix la publicitat de les actuacions judicials, i la llei concreta que els debats de judici oral han de ser públics a no ser que el tribunal o jutge decideixi el contrari per raons de seguretat o per protegir la intimitat de la víctima. L'Audiència constata que els fets jutjats "tenen una repercussió mediàtica evident que suscita l'interès de mitjans de comunicació i de la ciutadania, sense que això pugui ser obstacle per limitar la publicitat de la vista".

Els motius

Admet que aquesta "ressonància informativa pot tenir greus conseqüències a l'esfera de la intimitat de la denunciant, que podria veure's doblement victimitzada", però remarca que l'Estatut de la Víctima preveu mesures per evitar-ho, com evitar el contacte visual amb el presumpte agressor i festejar la vista sense públic.

Per tot això, l'Audiència decideix celebrar sense públic la declaració de la denunciant i pren una sèrie de mesures addicionals per protegir la seva intimitat, com ara situar una mampara perquè no tingui contacte visual amb Alves, gravar la declaració amb veu distorsionada i imatge pixelada per si en un futur es filtrés i prohibir que se li truqui pel seu nom o se'n doni cap dada.