Recents dades oficials de la Generalitat de Catalunya, publicades ara però fent referència al 30 de juny del 2024, han tret a la llum una realitat que convida a una profunda reflexió. Les presons catalanes allotgen actualment 511 joves d'entre 18 i 22 anys, la xifra més alta dels darrers 11 anys segons Serveis Penitenciaris. El que resulta especialment cridaner és que més del 75 % d'aquests reclusos són estrangers.
D'aquests 511 joves privats de llibertat, 386 són de nacionalitat estrangera, representant exactament el 75,43% del total. Dins aquest grup, destaca la nacionalitat marroquina. Amb 236 interns, els joves marroquins constitueixen el 46,18% dels reclusos en aquest rang d'edat . Aquesta dada adquireix més rellevància perquè considera que les persones de nacionalitat marroquina a Catalunya sumen 234.054, cosa que equival al 2,92 % de la població total de més de 8 milions d'habitants a la regió.
Estan a la presó principalment per robatoris i delictes similars
La disparitat entre el percentatge de població i el de reclusos planteja interrogants sobre els factors que poden estar influint en aquesta situació. Els principals delictes comesos per aquests joves marroquins s'engloben en els anomenats “delictes contra el patrimoni”.
Específicament, 138 estan empresonats per robatoris amb violència i intimidació, 13 per robatoris a cases habitades i 11 per furts. A més, un 4,24% compleix condemna per delictes contra la llibertat sexual i un altre 4,24% per delictes de lesions. És important destacar que el 100% dels reclusos són homes.
La majoria d'aquests joves es troben al Centre Penitenciari de Joves a la Roca del Vallès, que inclou 107 interns marroquins. Altres estan distribuïts a presons com Mas d'Enric a Tarragona (30 interns), Puig de les Basses a Figueres (27) i Quatre Camins també a la Roca del Vallès (25).
Organitzacions que treballen amb immigrants subratllen la necessitat d'implementar polítiques públiques que fomentin la inclusió i ofereixin oportunitats reals de desenvolupament. Programes d'educació i formació professional, així com iniciatives que promoguin la participació activa a la comunitat, són vistes com a eines clau per prevenir la delinqüència i facilitar-ne la integració. Una posició bonista que contrasta amb l'opinió de molta gent.
Salvador Illa, nou president de la Generalitat, no té cap pla per abordar aquest greu problema.