En una sessió de control carregada de tensió i polèmica, Sílvia Orriols, diputada d'Aliança Catalana, ha denunciat la banalització irresponsable del nazisme a l'hemicicle després que el diputat David Cid, de Catalunya en Comú Podem, l'hagi anomenat “nazi” mentre defensava la seva postura en una moció d'habitatge presentada pels Comuns. Aquest insult no només ha generat una forta reacció d'Orriols, sinó que ha posat de manifest una problemàtica denunciada fa anys per les comunitats jueves de Catalunya: l'ús frívol i políticament interessat de termes lligats a una de les etapes més tràgiques de la història europea recent.
La seqüència dels fets: entre acusacions i menyspreu
Durant la seva intervenció, Sílvia Orriols criticava la proposta dels Comuns de regular els preus dels lloguers, una mesura que, segons la diputada, “ha demostrat ser més contraproduent que efectiva”. Orriols, en un discurs contundent des del faristol, argumentava que els recursos públics haurien d’anar destinats a protegir el dret a la propietat privada, posant èmfasi en la necessitat de serveis de seguretat 24 hores per evitar ocupacions il·legals.
En aquell moment, des de la seva bancada, David Cid ha interromput la seva intervenció amb un insult directe, anomenant-la “nazi” fet contrari, entre d'altres, a l'article 95.1 del Reglament de la cambra catalana. Aquesta acusació ha sorprès l'hemicicle i ha portat Orriols a demanar la intervenció del president del Parlament, Josep Rull. Visiblement incòmoda, Orriols ha sol·licitat a Rull que cridés a l'ordre el diputat dels Comuns per l'insult.
Rull, conscient de la gravetat de l'acusació, ha demanat immediatament a Cid que retirés el comentari, argumentant que era una “acusació greu”. Tanmateix, Cid ha refusat reiteradament retirar l’acusació tot i els múltiples requeriments de la Presidència de la Mesa, que finalment ha decidit que el comentari no constaria en l’acta de la sessió.
Orriols, després de l'intent fallit de rebre una disculpa per part de Cid, ha continuat la seva intervenció implacable destacant la manca d'humanitat que ha demostrat el diputat dels Comuns: “Li hauria de caure la cara de vergonya per la banalització d’un règim que va provocar la mort de milions de persones”, li ha etzibat amb fermesa.
Una banalització denunciada des de fa temps
Aquest episodi ha reactivat una qüestió ja abordada per les comunitats jueves de Catalunya. El 2014, diverses entitats jueves van adreçar una moció al Parlament condemnant l’ús polític i banal dels termes “nazi” i “nazisme”. En la seva carta, les entitats lamentaven que aquests insults s’utilitzessin com a arma política, buidant-los de significat i minimitzant l’horror de l’Holocaust.
Les entitats jueves van demanar una reforma del Codi Penal que prohibís explícitament aquest tipus de banalitzacions, seguint l’exemple d’altres països europeus que castiguen l'ús frívol d'aquestes expressions. “La banalització del nazisme és una de les formes de negacionisme més cruels i doloroses que existeixen, així com la més indigna”, assenyalaven. Aquest avís sembla haver estat ignorat pels diputats Ferran Pedret (PSC) referint-se a Baviera en un ple anterior i també avui per part dels Comuns evidenciant com el debat polític al Parlament de Catalunya continua utilitzant aquests termes de manera irresponsable. És una desgràcia per a tota la societat.
Cid i els Comuns: una actitud que divideix i ofèn
La negativa de Cid a retirar les seves paraules i a disculpar-se posa de manifest una actitud que Orriols va titllar de “vergonyosa” i “inadmissible”. Lluny de contribuir a un debat constructiu sobre les polítiques d'habitatge, la intervenció de Cid ha pervertit el discurs convertint-lo en un intercanvi d’insults que degraden la política i minven la dignitat del Parlament. Els Comuns, amb aquest atac personal, es desvien de l'objectiu de defensar les seves propostes amb arguments sòlids i es lliuren a una tàctica desqualificadora que, segons Orriols, “només busca silenciar les veus crítiques”.
Aquest tipus d’expressions han provocat un profund malestar, no només entre la diputada d’Aliança Catalana, sinó també entre aquells sectors de la societat que consideren que el terme “nazi” no pot ser utilitzat a la lleugera en un context democràtic. A més, tal com han remarcat les comunitats jueves, l’ús irresponsable d’aquest insult suposa una falta de respecte per les víctimes del nazisme i pels seus familiars, així com per tots aquells que lluiten realment pels drets humans.
Banalitzar el nazisme: un símptoma preocupant de polarització política
Aquest episodi evidencia la creixent polarització que caracteritza el Parlament català i el debat públic en general. Quan un representant polític recorre a termes tan carregats de dolor històric, s’exposa no només a crítiques per falta de respecte, sinó a ser percebut com una figura que banalitza el patiment de milions de persones. Aquesta actitud no contribueix a generar consensos ni a fomentar un diàleg que enriqueixi la democràcia catalana.
Orriols ha conclòs la seva intervenció amb una reflexió sobre l'ús de termes com aquest en el debat públic. “Banalitzar el nazisme és una de les formes més baixes de negacionisme”, ha sentenciat, advertint que, en una societat democràtica, l’ús d’aquests termes hauria d’estar vetat per respecte a la història i a les víctimes.