Ens trobem en Setmana Santa i una notícia habitual és la quantitat de vehicles que surten de les grans ciutats cap a destinacions turístiques. Amb aquesta situació ens trobem el que ja és habitual a les carreteres, sobretot a les autopistes de Catalunya, embussos de trànsit i la notable poca habilitat de molts conductors.
Un dels fenòmens que trobem a diari, no només en dies d’”operació sortida o tornada”, és el de conductors que circulen pel carril del mig o de l’esquerra en autopistes, a velocitats reduïdes i sense absolutament cap motiu que ho justifiqui. Molts d’ells creuen que circular pel carril del mig és més segur, d’altres ho fan perquè desconeixen l’obligatorietat de circular per la dreta(en vies interurbanes) si no s’està realitzant un avançament.
En qualsevol cas, és evident que tampoc hi ha una acció directa de l’administració pública per acabar amb aquesta pràctica que crea situacions d’inseguretat, per exemple: algú que circula a 120km/h pel carril dret i vol avançar a algú que va 90km/h pel carril central haurà de realitzar 4 canvis de carril amb tots els riscos que comporta.
Aquesta gràfica indica que, presumptament, hi ha una voluntat de no multar als conductors que circulen indegudament pel carril del mig, el motiu el sabran ells, però els que agafem l’autopista cada dia sabem que això no reflecteix la realitat.
A Instagram trobem un perfil anomenat “Circuli per la dreta”, aquest perfil ens ensenya, a través gravacions realitzada per conductors, les infraccions de trànsit que succeeixen cada dia, hi podem trobar les típiques infraccions a les rotondes, incorporacions sense mirar, avançaments amb línia contínua i per suposat, molts vehicles circulant pel carril del mig.
Aquest problema és un més dels que té la gestió del trànsit a Catalunya, que queda clar que s’ha de replantejar seriosament.
Un dels altres problemes és la percepció que té la població en aquest àmbit, a la gent li costa entendre com li pot arribar una multa sense que l’hagin parat al moment o a través d’una fotografia(moltes vegades sense) i alhora vegi cada dia infraccions que semblen impunes, a més, amagar radars darrere de matolls o marquesines, quan se suposa que es posen en punts negres els quals haurien de ser notificats als conductors per a que extremin la precaució i no semblin tenir una finalitat recaptatòria, no ajuda.
Un altre exemple és com es poden fer controls en mig del bosc per controlar motos, quads i 4x4, però semblen incapaços de controlar la plaga que són els patinets elèctrics dins dels nuclis urbans.
No és fàcil gestionar la mobilitat, però s’ha d’admetre quan s’ha perdut el control. Usuaris, autoritats i administracions públiques hauríem d’anar tots a una per fer que la conducció sigui més segura, cooperativa i senzilla, perquè ara el que fem és sobreviure i anar cadascú a la seva.
Per ara doncs, tinguem paciència, encara que ens costi, i tornem tots sans i estalvis.