Un de cada cinc equips d'atenció primària (EAP) a Catalunya té dificultats per cobrir les places de metges i infermeres. Són sobretot de zones rurals, com els de la regió sanitària de l'Alt Pirineu-Aran i alguns de Catalunya Central, Girona, Lleida, Penedès, Tarragona i Terres de l'Ebre, però també n'hi ha de la costa per la sobrecàrrega estacional.
Són dades d'un estudi del Departament de Salut per identificar aquells llocs de cobertura més difícil, un dels problemes del sistema sanitari. Per atraure professionals, Salut ha creat un nou complement que implicarà que els metges de família i els pediatres d'aquestes zones cobrin entre 3.500 i 4.000 euros bruts més a l'any i les infermeres, llevadores i treballadors socials, uns 2.000.
La mesura té una dotació d'11,5 milions d'euros (MEUR) anuals i forma part del Pla d'ocupació de places de difícil cobertura a l'àmbit rural a l'atenció primària, presentat per la conselleria. El nou complement començarà a aplicar-se els propers mesos però amb efectes retroactius a 1 de gener de 2024 per als professionals de l'institut Català de la Salut (ICS), ja que és una mesura recollida al tercer conveni, signat al novembre. L'ICS gestiona aproximadament el 80% dels equips d'atenció primària de Catalunya, que poden treballar a un o més CAP i diversos consultoris.
Pel que fa als professionals d'aquests equips, que gestionen altres proveïdors que presten el servei a Salut, també tindran el complement però s'ha de mirar com s'introdueix (el conveni es va signar fa més temps, a finals del 2022). Fonts de la conselleria indiquen que és una qüestió tècnica, però n'asseguren l'efectivitat. Ara ja existia un complement específic per a les zones rurals , que se substituirà pel nou en els professionals dels equips que hagin estat classificats com a difícil cobertura.
Així serà l'augment
L'augment que suposarà el nou complement serà d'entre 3.500 i 4.000 per als metges i pediatres i d'uns 2.000 per a les infermeres, llevadores i treballadors socials. Per identificar quins són els EAP de cobertura més difícil, Salut ha definit una sèrie d'indicadors, en què els criteris rurals tenen un pes específic. Així, que l'equip treballi en una zona d'alta ruralitat i que la distància a l'hospital més proper sigui de més de 25 quilòmetres són els dos criteris principals.
També han tingut en compte la sobrecàrrega estacional, el nombre de guàrdies, l'envelliment de la població de referència i si l'EAP s'ha de desplaçar a consultoris que són lluny, a més de 30 minuts. Aplicant aquests criteris, Salut considera que el 21% dels equips d'atenció primària a Catalunya són de difícil cobertura. Concretament, 61 EAP dels que gestiona l'ICS i 12 de la resta del sistema, dels 378 que hi ha a tot el país.
Entre aquests, hi ha els EAP de l'Alt Pirineu-Aran; alguns de la Catalunya Central, Girona, Lleida, Penedès, Tarragona i Terres de l'Ebre. Tot i que la majoria són zones allunyades de nuclis de població més o menys grans, també n'hi ha de la costa, on visiten molts més pacients durant l'estiu, com ara Roses o Lloret de Mar.
A més de l'incentiu econòmic, Salut també vol atreure professionals en aquestes zones potenciant el projecte professional i personal. La idea és facilitar-los la formació contínua, la investigació i la docència i flexibilitzar la jornada per a una conciliació més gran, entre altres propostes.
En l'àmbit personal, la conselleria estudia un "paquet d'acollida" amb facilitats per trobar habitatge o per a la família, com ara l'ocupació de la parella, la cura de persones grans o garantir places a les escoles per als fills. Tot i això, encara no hi ha cap mesura concreta en aquest àmbit.
Per acabar aplicant aquest incentiu, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha explicat aquest dijous que s'estan negociant acords amb associacions municipalistes i diputacions, com ara la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis o l'Associació de Micropobles de Catalunya.
"Estem formalitzant els convenis", va assegurar el titular de Salut, des de Flix. Segons la seva opinió, "caldrà trobar solucions puntuals a cada lloc" però ha destacat "la voluntat explícita" d'arribar a acords en col·laboració amb el món local, "pel seu interès propi".