L'11 de setembre vam commemorar la Diada Nacional de Catalunya. Els catalans i les catalanes vam tenir un record per aquells que van lluitar durant la Guerra de Successió contra el règim de Felip V. Si els espanyols celebren tots els 12 d'octubre que van ocupar un territori que ja existia, els catalans recorden com els Borbons van acabar amb les institucions catalanes i van començar un espoli fiscal, social i cultural que encara perdura.
Des de fa uns mesos, a Catalunya hi ha un president espanyolista que governa seguint els interessos dels espanyols dictats des del carrer Ferraz de Madrid. La seva mentalitat és espanyola i per això el President Salvador Illa es va referir a la Diada Nacional de Catalunya com a "Feliç Diada" i no pas "Bona Diada". I l'errada és doble. En primer lloc, perquè, tal com hem dit, no celebrem res. En segon lloc perque dir "feliç Diada" és una expressió importada del castellà. Igual que 'Feliz Navidad'. Nosaltres no diem 'Feliç Nadal', sinó que diem 'Bon Nadal'.
El missatge no va passar desapercebut a xarxes socials i molt usuaris van destacar l'error del president. A més, davant dels dubtes, una coneguda entitat a favor de la llengua ha resol tots els interrogants. Softcatala ha desitjat "Bona Diada". No ha desitjat "Feliç Diada". És més, s'hi ha referit com a Diada Nacional de Catalunya.
El català de Salvador Illa ha estat comparat amb el català del president socialista (també gràcies a un tripartit) José Montilla. Ni Jordi Pujol, ni Pasqual Maragall, ni Artur Mas, ni Carles Puigdemont, ni Quim Torra, ni Pere Aragonès... Ningú s'havia atrevit a menysprear fins aquest punt les institucions catalanes i la nostra llengua.
Falta de respecte cap al català i cap als catalans
Si és una errada explicada per la immediatesa del moment i per l'espontaneïtat del moment, és greu. Aquests gestos no s'han de fer manera precipitada. Si no hi ha precipitació, encara és més greu, perquè vol dir que el mateix president que parla de Lérida, diu 'Feliç Diada'. I en ambdós casos, demostra la manca d'interès per la nostra llengua, ja que el missatge va passar tots els filtres dels centenars de filòlegs que té la Generalitat pagats entre tots.
En aquell moment, quan es va referir a la ciutat i demarcació de Lleida amb el topònim espanyol de Lérida, ja va ser molt criticat per les xarxes socials.