Sovint em pregunto quant de temps ha de transcórrer entre l’inici d’un conflicte i la inserció de la bandereta del país afectat als perfils virtuals de determinades persones. Resulta sorprenent la velocitat amb la que realitzen la valentíssima acció de prémer un botó al teclat. Com més polèmic el conflicte, més ràpida l’acció.
Vaig arribar a veure una dona que anava actualitzant les seves històries d’Instagram cada dia, posant-hi emoticones de la bandereta i del puny en alt. Ni 4 dies va trigar a desistir i abaixar les armes. I quan la Xina decideixi d’ocupar l’illa de Taiwan, què farà tota aquesta colla? Afegirà una altra nació als perfils? Però no serà, doncs, una mica llarg? No serà una mica feixuga la creuada per salvar quantes més persones millor de totes les injustícies contingudes a imatges de Twitter? No en tinc cap dubte, que si s’hagués de pagar per demostrar suport a una causa d’aquestes justíssimes, aquests es barallarien per qui és el més solidari i qui és qui més pensa en els pobres desgraciats que, efectivament, són únicament carn de canó per campanyes i partits polítics.
Evidentment, com són gent molt sorollosa, es forma un efecte “FOMO” —tenir por de perdre’s quelcom, en anglès— i tothom corre a captar el vot de moda, el vot jove, i els adults s’afanyen a posar un to seriós i fer veure que, o bé informen (els mitjans de comunicació) o bé decideixen (els governants).
Doble moral
Els mitjans fan la seva feina, una mica embrutada quan fan massa llarg el xiclet i decideixen de fer ús de les dades d’organitzacions terroristes, sense voler verificar ni filtrar. Els governants únicament busquen de ser reelegits, i si això implica reconeixements i proclames, així sia.
I del Sudan, qui en parla? I dels caníbals d’Haití? Suposo que no deu vendre massa bé, i no alimenta el discurs del que en són animadors, aquesta gent. Tots aquests que avui parlen de Rafah no se’n recorden de res més, avui, perquè els seus caps són fets per absorbir, vomitar i tornar a absorbir. Són esponges, i únicament veuen aquests conflictes com el mocador blanc i negre que comparteix la filla del Guardiola, una moda.