Aquest proppassat dimecres, el Parlament de Catalunya ha donat el tret de sortida al tercer període de sessions de la XV legislatura enmig d'un ambient carregat d’expectatives i tensions polítiques d'ampli espectre. La Mesa ha celebrat la seva primera reunió, marcant l'inici d'una agenda legislativa amb 26 iniciatives en tràmit.
Aquesta represa no només posa de manifest els desafiaments polítics haurà de fer front fins l'agost la cambra catalana, sinó també els reptes clau per a Aliança Catalana, un partit en creixement exponencial del tot decidit a tallar de soca-rel el derrotisme imperant a Catalunya fruït del procés i la repressió.
Els reptes del Grup Mixt
Com ja vam avançar-vos el primer de gener en aquest article, Aliança Catalana iniciarà aquest nou període de sessions amb un enfocament clar en temàtiques com immigració, seguretat, habitatge i municipalisme (i alguna sorpresa que us desvetllem més endavant!). En un Parlament marcat pel "cordó sanitari" impulsat pels grans partits ─PSC, ERC, Junts, Comuns i CUP─, els aliats liderats per la batllessa de Ripoll Sílvia Orriols afrontaran amb èxit notable la tasca de fer sentir la seva veu en un context d’exclusió deliberada.
Aquest bloqueig no només ha limitat ─i limita─ la seva capacitat d’influència, sinó que també condiciona el debat públic, especialment en temes claus com la ILP d’independència. Amb tot, el partit ha deixat clar que no abaixarà la guàrdia. Segons fonts internes, Aliança Catalana treballarà per contrarestar les propostes que consideren lesives per als interessos del territori, alhora que continuaran denunciant les pràctiques clientelars i el favoritisme que, segons ells, caracteritzen les institucions catalanes.
L'esforç de sostenir el Grup Mixt
L’activitat de la diputada Rosa Maria Soberana mereix punt-i-a-cap, per meritòria. Avui mateix ha posat de manifest la doble estratègia d’Aliança Catalana: denunciar les mancances actuals que tenim els catalans i oferir alternatives concretes.
A la Comissió de Drets Socials, Soberana ha centrat l’atenció en la problemàtica de les llargues llistes d’espera per accedir a un gos pigall, un servei vital per a les persones amb discapacitat visual. “Trobo una vergonya que una persona hagi d’esperar més de quatre anys per obtenir un suport tan essencial,” ha declarat punyentment.
La diputada ha presentat una bateria de mesures per reduir aquests temps d’espera, incloent-hi la creació d’una escola d’ensinistrament de gossos pigalls a Catalunya i ajuts econòmics per a la seva manutenció. A més, ha proposat sancions per als serveis públics i privats que discriminin aquestes persones i formacions obligatòries per als professionals del transport públic. “Des d’Aliança, lluitarem per garantir la llibertat i la dignitat de totes les persones amb discapacitat visual,” ha conclòs.
També ha estat present a la Comissió d’Economia i Finances, on Rosa Maria Soberana, ha fet una crida a protegir les empreses catalanes davant la competència deslleial i l’excés de regulacions. Ha subratllat que “la burocràcia asfixiant i la pressió fiscal excessiva” estan limitant la capacitat competitiva de moltes empreses locals.
Entre les seves propostes, destaca la necessitat de reduir la fiscalitat, simplificar els tràmits administratius i promoure un model econòmic que prioritzi la llibertat empresarial sense renunciar a la justícia social. “Catalunya necessita una economia sobirana, que protegeixi el seu teixit empresarial i impulsi el progrés,” ha declarat.
La ILP d’independència: el debat que sacsejarà el Parlament aviat
Un dels moments més esperats d’aquest període serà la decisió sobre l’admissió a tràmit de la ILP per la declaració d’independència de Catalunya. Aquesta iniciativa, impulsada per entitats de la societat civil catalana, planteja reobrir ─encertadíssimament─ el debat sobre l’autodeterminació, una qüestió que els grans partits signants dels Pacte de la Vergonya han intentat esquivar deixant en mans de Salvador Illa i el PSOE el destí més immediat de la Nació Catalana.
Aliança Catalana ja ha anunciat que farà d’aquest debat un punt central de la seva estratègia, pressionant perquè la cambra no tombi una iniciativa que consideren clau per al futur del país. Aquesta ILP és una oportunitat per als aliats de tornar a posar la independència al centre del debat públic i recuperar la confiança de la ciutadania en les nostres institucions.
Un Parlament dividit i un govern espanyolista sense pressupost
La represa de l’activitat al Parlament de Catalunya ens deixa de manifest les fractures polítiques i les dinàmiques d’exclusió que marquen aquesta legislatura. Aliança Catalana, malgrat les traves, sembla decidida a liderar un discurs alternatiu que prioritzi els interessos del territori i la identitat catalana. Aquest període promet ser intens, amb debats que podrien redefinir les prioritats del país.
La pregunta que queda per respondre és si el Parlament serà capaç de superar les dinàmiques actuals i escoltar totes les veus, o si es consolidarà el "Pacte de la Vergonya" com a estratègia dominant amb uns líders totalment desprestigiats com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras com a alternativa a Salvador Illa.