Aliança Catalana ha fet aquest dissabte un nou pas en el seu procés d’expansió territorial amb la constitució del primer Comitè Comarcal del Solsonès. L’acte, celebrat aquest dissabte 6 de setembre a Solsona en el marc del 29è congrés comarcal, ha reunit més d’un centenar de persones i ha convertit la capital comarcal en escenari del creixement organitzatiu i el momentum del partit liderat per Sílvia Orriols.
La nova estructura queda encapçalada per Roger Closa (president), Martí Prades (secretari d’Organització), Maria Alba Anglerill (tresorera) i els vocals Celestí Miravete i Avelí García. Amb aquesta composició, el partit suma ja 29 comitès constituïts arreu del país, consolidant una xarxa que s’estén comarca a comarca i que confirma que la implantació d’Aliança Catalana va molt més enllà de la capital del Ripollès.
El projecte d’Orriols s’articula com una taca d’oli que es multiplica des de la base. Els comitès, formats per militants i simpatitzants locals, representen l’esquelet que ha de permetre al partit arribar amb força a les municipals de 2027. L’objectiu és clar: transformar el capital polític obtingut el 2023 i 2024 en una presència municipal que superi amb escreix els 14 regidors actuals (Ripoll, Manlleu, Roda de Ter, Bellpuig, Sant Antoni de Vilamajor i Sant Feliu de Buixalleu).
El creixement parlamentari també acompanya aquest moviment. El CEO de juliol de 2025 situava Aliança Catalana entre els 10 i 11 escons, una projecció que, combinada amb una expansió territorial ben travada, dibuixa un escenari d’ascens sostingut i sense límits aparents. El relat és inequívoc: mentre els partits processistes gestionen el desgast del poder, AC creix a cada comarca amb una organització que es construeix des de la base i les inquietuds que compartim tots plegats cada dia.
L’acte de Solsona certifica que la taca d’oli Orriols ja és una realitat tangible. El repte immediat pel partit és donar continuïtat a aquest model i convertir-lo en un instrument capaç de disputar governs locals, consells comarcals i el forat negre de les Diputacions d’aquí a dos anys.
El mapa polític català podria veure com, per primera vegada, una força autènticament dissident amb el processisme clàssic tradueix la seva presència parlamentària en una estructura territorial sòlida i permanent, totalment entregada a la supervivència de la Nació.
Amb Solsona, Aliança Catalana afegeix una peça clau a la seva estratègia: créixer no només a les urnes, sinó també al teixit orgànic i social del país. Una expansió que, segons totes les evidències, ja no és reversible.