Aquesta setmana, l'Imma Nadal (Aliança Catalana) ha fet el que cap partit del sistema ha gosat fer: fer respectar el patrimoni comú dels catalans. El Castell de Berga no és una pancarta gegant ni un espai per fer propaganda política. I menys encara per difondre missatges ambigus, demagògics i profundament tendenciosos.
Darrere del cartell que deia “aturar el genocidi a Gaza”, s’hi amagava una intenció clara: carregar contra Israel i convertir un monument històric en un tauló d’opinió pro-Hamàs.
Això és inacceptable. I no només per als qui defensem el dret d’Israel a existir i defensar-se. Ho és perquè el Castell de Berga no és dels que criden més fort, ni dels que es fan les víctimes. És de tots. De tot el poble. I no ha de servir de plataforma per a cap causa concreta, per legítima que sigui per alguns.
Un patrimoni de segles profanat
El Castell de Sant Ferran és un emblema de la història del Berguedà. Va començar com a “castrum vergium”, fortificació ibèrica, i va créixer fins a ser un centre clau durant les guerres carlines.
Va acollir reis, comtes, batalles i reconversions. Va resistir segles de conflictes i ha arribat fins avui com a símbol de la persistència catalana. El que s’hi ha fet és una falta de respecte històrica. Enganxar un missatge activista damunt d’aquest mur antic és com tatuar un lema de Twitter damunt d’una catedral. No és llibertat d’expressió. És menyspreu.
Per a fi algú hi planta cara
Amb el gest d’Aliança Catalana i d’Imma Nadal, s’ha enviat un missatge clar: prou. Prou de profanar el nostre patrimoni amb ideologia. Prou de cedir davant els que criden “genocidi” mentre justifiquen massacres contra civils israelians.
A Gaza no hi ha cap genocidi. Hi ha una guerra causada per un grup terrorista que utilitza nens com a escuts humans. I no, no és el paper d’un castell medieval català decidir qui té raó en aquest conflicte. La història catalana no és aliada del fanatisme islamista.
El problema de fons: el bonisme
Aquesta situació és una mostra més del bonisme processista que tot ho justifica. Mentre a Catalunya es prohibeixen pessebres, es tolera la propaganda política a monuments nacionals. Mentrestant, els catalans que pensen diferent, que defensen l’ordre, la llibertat i la veritat, són silenciats o titllats d’extrema dreta.
Doncs no: estimar el teu país, defensar el patrimoni i rebutjar la manipulació no és odi. És dignitat.
El Castell de Berga ha de parlar de Catalunya
Ha de parlar de la resistència medieval, de les guerres carlines, de la memòria de la nació catalana. No ha de servir per blanquejar el radicalisme islàmic ni l’odi antisemita, disfressat de causa justa. La llibertat no es defensa posant pancartes en un castell. Es defensa amb coherència, amb fermesa i amb coratge. I això és exactament el que ha fet l’Imma Nadal.
Gràcies, Imma
Per haver posat el Berguedà al mapa de la dignitat. Per haver demostrat que es pot plantar cara al wokisme institucional, que tot ho relativitza. Per recordar-nos que el Castell de Berga és més que pedres velles: és memòria, identitat i orgull. Catalunya no es pot construir sobre la rendició ideològica. Només la veritat ens farà lliures.