Després de més d’una dècada processista, amb una DUI frustrada i falsa, veiem que els partits processistes (Junts, ERC i CUP) segueixen amb la seva retòrica buida de contingut, plena de paraules sense ànima. Penso que pel seu engany o estafa al Poble de Catalunya, o la seva gran traïció a la Pàtria Catalana, Puigdemont, Junqueras i Gabriel haurien de ser jutjats per un Tribunal popular català i ser condemnats a llargues penes de presó.
Especialment els dos primers, són contumaços en voler seguir marejant la perdiu. Són persones, tots ells, que no han tingut cap rubor a pactar amb el PSOE-155 a ajuntaments, consells comarcals i diputacions de Catalunya, inclús pactant sense cap vergonya a Madrid, fent descaradament un neo-autonomisme de pa sucat amb oli. Són tots ells uns miserables!!
La clau de tot
D’altra banda, vull explicar-vos com un servidor pensa que podem aconseguir la nostra tan anhelada independència. Podem dir que cada Nació troba el seu particular camí per arribar a aquest gran objectiu. Sincerament, per mi la via lituana de l’any 1991 és una bona via. Com fer-ho? Doncs amb una Presidenta de Catalunya com Na Sílvia Orriols, que és molt intel·ligent estratègicament parlant i molt valenta perquè també és una lluitadora de carrer, una faceta que hem compartit una determinada gent del Poble de Catalunya.
D’una forma pacífica i democràtica, o sigui el camí lituà de la resistència activa, el Parlament de Catalunya encapçalat per la nostra Presidenta, i amb majoria absoluta d’Aliança Catalana, procedeixi a aixecar la suspensió de la DUI del 27 d’octubre de 2017, essent el Parlament rodejat per centenars de milers de manifestants, que sorgirien dels moltíssims votants del nostre estimat i legal Referèndum de l’1 d’Octubre de 2017, i protegits pels Mossos d’Esquadra lleials a la idea de tenir un Estat Català... i a veure-les venir!!.
Els reconeixements internacionals
Al mateix temps, buscar el reconeixement internacional immediat de països com els Estats Units d’Amèrica de Donald Trump (aquest va dir que reconeixeria al govern legítim sorgit de l’esmentat Referèndum), la Rússia de Vladímir Putin, l’Israel de Beniamin Netanyahu (que ja ens anava a reconèixer aquell dissortat 2017), i l’Alemanya d’Alice Weidel (que segurament guanyarà les eleccions de febrer de 2025). A banda d’altres reconeixements estatals que segurament tindríem, com per exemple Veneçuela, Xile, Mèxic o Colòmbia.
Finalment, anar a la ONU a reclamar la nostra cadira en el concert de les Nacions civilitzades del nostre món. I allà proclamar als quatre vents que lluitarem i persistirem per a ser lliures, tal i com ho expressava al seu moment d’una altra manera en Daniel Cardona.
O com cridaven els Miquelets a la Guerra de Successió: Donec perficiam!! (lluitar fins aconseguir-ho!!).
Visca Catalunya lliure i catalana!!. Visca el 33!!
Enric Arau Puchades
Militant 713 d’Aliança Catalana