El 15 d'octubre de 1940, Catalunya va perdre una de les seves figures més icòniques amb l'execució de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, a mans del règim franquista. La seva mort va ser el punt culminant d'una sèrie d'esdeveniments tràgics, entre els quals destaca la seva captura per la Gestapo i el posterior consell de guerra que el va condemnar.
Després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, i amb la victòria imminent de les forces franquistes el 1939, Companys va haver d'exiliar-se a França com tants altres polítics republicans. Durant aquest període, es va refugiar a La Baule-les-Pins, a la regió de Bretanya, però el seu exili no duraria gaire. Amb l'ocupació nazi de França el 1940, la situació passava a ser insegura. Cal tenir en compte que el President Companys estava buscant el seu fill Lluïset, que patia una greu malaltia mental i estava ingressat en un sanatori.
Un bombardeig de l'aviació alemanya va provocar el caos al sanatori i es va haver d'evacuar. No seria fins temps després de l'execució del President que la vídua de Companys, Carme Ballester, el va localitzar. Va encarregar-se de les seves despeses fins que anys més tard el Lluïset moriria sense haver-se recuperat de la seva malaltia. Un dia en parlarem més a fons de Carme Ballester, un personatge poc conegut que va influir en el gir nacionalista d'un Companys que sempre havia tingut unes postures més federalistes i obreristes.
Abans de ser executat, les germanes de Companys el van poder visitar al Castell de Montjuïc i per tranquil·litzar-lo li van dir que sí havia estat localitzat.
La detenció
En un acte que posava de manifest la col·laboració entre la dictadura franquista i l'Alemanya nazi, el 13 d'agost de 1940, agents de la Gestapo, la temuda policia secreta nazi, van detenir Companys a la casa on residia. Aquesta detenció no va ser casual; les autoritats franquistes havien demanat la seva extradició, i el règim col·laboracionista de Vichy, sota el mandat del mariscal Pétain, va facilitar aquesta acció. Els nazis, fidels a l'aliança amb Franco, van lliurar el president a la policia espanyola.
Però, qui va organitzar-ho tot per per part de l'Estat espanyol? Un dels policies més sinistres del règim franquista: Pedro Urraca Rendueles. La seva pròpia néta, Loreto, va descobrir la història del seu avi i durant anys ha estat investigant. Urraca no només va detenir el President Companys. També va 'caçar' i entregar altres dirigents republicans. Aquesta col·laboració de Pedro Urraca amb el règim nazi va provocar la seva condemna a mort l'any 1948 per part del nou règim democràtic francès. L'Estat espanyol el va protegir i va seguir treballant sota les ordres de Franco. Va arribar a ser comissari de l'aleshores Cuerpo General de Policía.
També va continuar exercint d'espia i va treballar al servei de l'Estat espanyol fins l'any 1982. Quatre anys després de l'aprovació de la 'Constitución que nos dimos entre todos'. Tot molt net i democràtic.
El viatge de tornada va ser una autèntica odissea de dolor i humiliació. Abans d'arribar a la frontera, Urraca va fer-li una foto al President, la que il·lustra aquesta notícia. Amb això, l'agent franquista demostrava que havia entregrat el detingut en bones condicions. A partir d'aquí, Companys va ser traslladat primer a la presó de Madrid, on va ser sotmès a tortures i interrogatoris. La dictadura volia fer un exemple d'ell per la seva implicació en la proclamació de l'Estat Català dins la República Federal Espanyola el 1934 i el seu lideratge durant la Guerra Civil. No se li va concedir ni un judici just ni cap garantia processal.
El món al revés: Companys va ser acusat de rebel·lió militar
El consell de guerra, celebrat el 14 d'octubre de 1940, va ser una farsa legal. En un tribunal militar, Companys va ser acusat de rebel·lió militar, malgrat que ell representava un govern democràticament elegit. La seva defensa no va ser ni escoltada pel tribunal, ja que qualsevol intent de justificar les seves accions com a president era rebutjat d'arrel. Malgrat tot, el seu advocat Ramon de Colubí, va fer una tasca molt digna malgrat les limitacions. Companys, que també era advocat de professió, li va reconèixer regalant-li els seus botons de puny. Malgrat tot, el veredicte estava escrit des del principi: pena de mort.
Com a curiositat, l'any 2015 es va saber que el President Companys i Ramon de Colubí eren parents llunyans, en concret cosins tercers. Aquesta relació familiar era desconeguda per dos dels protagonistes d'un dels fets que més van marcar l'inici de la dictadura franquista.
No va haver-hi clemència
Poques hores després del judici, Lluís Companys va ser conduït a un patí del Castell de Montjuïc, on havia estat empresonat uns dies després del seu pas per Madrid. Un grup fidel al President va planejar alliberar-lo. El risc era molt alt i es va intentar però els militars van descobrir el pla i van reforçar la vigilància. Allà, davant d'un escamot d'execució i descalç per petició pròpia, va pronunciar les seves darreres paraules: "Per Catalunya!". No és casual el nom del nostre digital. A l'alba del 15 d'octubre, la seva vida va ser segada per les bales franquistes, convertint-se així en l'únic president democràtic europeu executat per un règim feixista durant la Segona Guerra Mundial.
La figura de Lluís Companys ha esdevingut un símbol de la lluita per les llibertats nacionals de Catalunya i de la brutal repressió del franquisme. La seva memòria continua viva, tant a Catalunya com arreu del món, com un recordatori dels horrors de la dictadura i de la resistència democràtica. La seva captura per la Gestapo en col·laboració amb agents franquistes i el consell de guerra que va seguir són una taca en la història de la justícia i dels drets humans, i un episodi que, 84 anys després, encara desperta indignació i dolor.