En el marc dels partits polítics, els militants representen el nucli més proper i compromès amb la ideologia i els objectius de l'organització. Són ells els qui, en molts casos, sostenen les activitats quotidianes del partit, participant en manifestacions, ajudant a la campanya d'eleccions i defensant la postura del partit davant la societat.
La relació entre els militants i la cúpula directiva sol estar basada principalment en la confiança i el compromís mutu, encara que, com en tota organització, no està exempta de tensions. En el cas d'ERC, un dels partits més rellevants a Catalunya. els militants han estat crucials en la consolidació del seu ideari.
En aquest context, una piulada publicada per un militant d'ERC des de fa 34 anys resumeix sis preguntes que, per a ell, són claus per entendre els maneigs interns de l'organització. Aquestes preguntes reflecteixen una inquietud genuïna sobre la transparència i la rendició de comptes al partit. A continuació, desglossem les sis exigències plantejades al tuit.
Per què existia una estructura B?
El militant qüestiona l'existència d'una “estructura B” dins del partit, un terme que generalment fa referència a estructures organitzatives paral·leles. Destinades a dur a terme accions no oficials o a manejar recursos de manera independent. L'existència d'aquesta estructura planteja interrogants sobre el tipus d'activitats que s'estaven realitzant i sobre el propòsit d'operar fora de l'organigrama oficial del partit.
Qui formava part d'aquesta estructura?
En aquesta pregunta, el militant mostra interès per conèixer la identitat dels integrants de l'estructura B. La claredat sobre els qui van participar en aquesta organització paral·lela és fonamental per entendre el grau d'implicació de diferents membres. I si aquesta xarxa estava composta per figures reconegudes de la direcció o per persones externes al nucli dirigent.
Quins membres ho sabien de l'executiva?
El coneixement d'aquesta estructura per part de l'executiva és un aspecte crític en les demandes de transparència del militant. Si algun membre de l'executiva tenia coneixement d'aquesta estructura B i no ho va denunciar, això podria plantejar dubtes seriosos sobre l'ètica i la transparència dels dirigents actuals.
Quants diners del partit es van destinar a aquesta estructura?
L'ús dels fons d'un partit polític ha de ser totalment transparent, especialment quan es tracta de recursos que provenen d'aportacions dels militants o de fons públics. El militant exigeix saber quants diners es van desviar a aquesta estructura paral·lela, una dada que resulta molt clau per avaluar la legitimitat i la legalitat del seu funcionament.
Quantes i quins tipus d'accions es van fer?
Aquest punt cerca aclarir la naturalesa de les activitats que es van dur a terme sota l'estructura B. Conèixer el tipus i la quantitat de les accions pot ajudar molt els militants a avaluar si aquestes activitats anaven en línia amb els objectius del partit. O si, per contra, representaven un desviament ètic o ideològic.
Quines accions legals s'emprenen contra els seus membres?
Finalment, el militant exigeix que es prenguin mesures legals contra aquells que hagin estat responsables de la creació i el funcionament d'aquesta estructura. La rendició de comptes davant de la justícia és vista com un pas necessari per recuperar la confiança dels militants i assegurar que el partit actua d'acord amb la llei.
Aquest tuit reflecteix el moment d'incertesa i tensió que viu ERC, especialment després dels moviments polítics recents. El pacte d'investidura amb Salvador Illa ha polaritzat la base del partit català i ha generat una onada de preguntes sobre els principis i la transparència de la direcció actual. Mentre ERC busca nous aliats, el clam dels seus militants per claredat sembla cada vegada més difícil d'ignorar.