El 12m, diumenge, tot el poble del principat de Catalunya - no pas el total de la Nació, que son els Països Catalans - estan cridats a votar unes eleccions autonòmiques en si mateixes fraudulentes perquè ixen del cop d'estat del 155 fet per Espanya. Es va fer després què el govern legítim del MHP Carles Puigdemont i Casamajor, convoqués a les urnes a tot el poble en un referèndum legal vinculant i reconegut per les Nacions Unides què tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació.
Catalunya com a Nació som una ètnia reconeguda per l'ONU, som un poble, una cultura, una llengua i una història, clarament diferenciada de l'estat espanyol, actual colonitzador de la Nació catalana.
Bé, aquest llarg pròleg ha de servir, per veure on som ara mateix després del trasbals del cop d'estat. Part del govern legítim es va exiliar. L’any 1939, perduda la guerra civil, en altres circumstàncies molt més doloroses, també la Generalitat va emprendre el mateix camí.
Ara, el govern legítim del MHP Puigdemont va rebre un sotrac intern angoixador quan ERC, amb el gran traïdor Oriol Junqueras, es varen entregar miserablement als braços de l'enemic espanyol. Alguns consellers de Junts per manca de valentia també varen entregar-se sense lluita, i aquí va començar la dissort.
7 anys d'ignomínia
Han passat 7 anys de pactes secrets amb Espanya per tornar a l'autonomisme i fer oblidar l'1o. El problema rau quan el poble alçat, a diferència dels líders dels partits processistes, tots (CUP ERC JUNTS), ajudats pels mitjans rendits al sistema i uns oracles teòricament independents però ben sucats per l'establishment, desautoritzen al poble criminalitzen totes les mobilitzacions fora de les oficials, enverinen i destrueixen l'ANC car representa un perill massa fort encara que estigui reconduïda pel procés. Hi ha massa dirigents què s'escapen del seu control.
Els resulta més fàcil: destruir als CDR tan sols aplicant-los falsament la llei antiterrorista i una persecució impecable àdhuc pels mossos manats pel govern de la Generalitat. I en mig de tot aquest merder apareix de nou el fantasma d'Alejandro Lerroux amb el lerrouxisme d'En Comú Podem contaminant la feble estructura ideològica de la CUP, que dista molt lluny de ser aquell mur patriòtic i ideològic marxista què fou l'MDT amb llur braç armat Terra Lliure.
Recapitulem, doncs. Ens trobem que per una banda el lerrouxisme de ERC i COMUNS sotmès de totes totes al germà gran, el del feixisme del GAL, el PSC per tancar definitivament el cercle i destruir qualque intentona de reviure l'1o. Com es palès la gran burgesia enquadrada en el PP i la monarquia, el Circulo Ecuestre, Foment del treball, Pont Aeri etc. ja els està bé. Sols cal tornar a l'status quo espanyol de PSOE PP i 'partidos regionalistas en la periferia'.
Aquí hi ha, però una gran part de la burgesia catalana que és profundament catalanista i àdhuc no veu malament la independència sempre que no els costi cap esforç, per alguna petita cessió econòmica per Espanya i quedar bé amb la decrèpita UE.
La jugada de Junts contra el sector octubrista encapçalat per Laura Borràs
I això és la lluita interna a JUNTS, que amb mà de ferro la direcció ha amansit la dissidència convertint a la Laura Borras i els seus en floreros útils per aconseguir el poder del govern, de moment tornant a Puigdemont a la Generalitat i pactar sense embuts un nivell alt d’autonomisme a canvi de controlar de moment l'independentisme. Els díscols de JUNTS que no ho han acceptat, han estat ràpidament marginats. Els casos de Cristina Cassol o JACS (Alonso Cuevillas) parlen per si sols, i sempre tindran independentisme com arma contra Espanya, per negociar sucosos beneficis econòmics i poc més. De tant en tant deixaran escampar uns quants crits, alguns detinguts i així fan neteja d'elements díscols de dins.
Aquest pla elaborat estratègicament, els podia funcionar, i de fet han 'viscut del cuento' 7 anys amb sous de fàbula i negocis en alça... la bicoca del procés, ai las! El poble, sempre el poble què no s'ha resignat i ha recordat la història. 1909, 1937, 1940 i 1978. Repasseu el que va passar i veureu perquè una petita riuada a Ripoll ha posat en perill tot el pla processista.
El processisme s'alia amb el 155 contra Sílvia Orriols
La resposta ha estat bestial inhumana. FEIXISTA és l'insult més habitual que rep la batlessa de Ripoll per part d'ERC i CUP intentant provocar un nou maig del 37. Mentre JUNTS morts de por sense voler reaccionar i els oracles com Partal, Costa o Dante Fachin, tan ben documentats contra el 155, han perdut del tot els papers per atacar amb brutalitat i mentides, falsedats i demagògia un petit partit independentista democràtic. Veient llur ideari, m'atreviria a dir centreesquerra. Que surt del procés, el denuncia, reclama l'1o i qüestiona tota l'omerta feixista i lerruxista pactada secretament entre PSOE, PP VOX, COMUNS, amb ERC, CUP i sector CDC de JUNTS per fer veure que tocant la façana l'interior ha de continuar.
Per això aquests atacs a Aliança Catalana, a qui tots els auguris parlant d'una irrupció brutal al Parlament, la qual cosa podria àdhuc enfortir i beneficiar la posició atemorida del MHP Puigdemont. A grans trets, cal ara sí veure que ens hi juguem el 12m, i amb el català a un 35% reculant com mai, o aturem el lerruxisme feixista i l'espanyolisme o som pell. Cap vot ha d'anar a ERC, CUP, COMUNS i molt menys PSC.
Hi ha poques opcions? No, hi ha les úniques opcions vàlides per la subsistència de la Pàtria. Fora d'això la barbàrie i el caos i en conseqüència la dissolució de la Nació catalana.
Donec Perfíciam, Visca la Terra Lliure.
Fredi Bentanachs Chalaux
Represaliat polític militant i cofundador de TLL i l'MDT. Activista i poeta.