Creix la violència a les presons catalanes: les dades que ho confirmen
Les presons catalanes van aplicar durant l'any passat 8.289 vegades mesures coercitives als presos. Això representa un 14,6% més que l'any anterior, amb 7.229 ocasions. Són dades dels jutjats de vigilància penitenciària catalans.
Les mesures coercitives inclouen tant les contencions mecàniques com algunes mesures menys estrictes com manilles, la porra o l'aïllament.
Per la seva banda, les limitacions de règim penitenciari van ser 2.816, una mica menys que les 3.145 de 2023. La Xarxa Dret i Presó ha criticat les xifres i assegura que el sistema penitenciari català s'està decantant més cap al punitivisme. Fonts del Departament de Justícia asseguren que totes les decisions se supervisen.
Les mesures coercitives han passat de 2.225 l'any 1999 a les 8.289 de 2024. El 2019 es va arribar al rècord de 5.437, però el 2020 i 2021 van disminuir. No obstant això, el 2022 van ser 6.000 casos, el 2023 se'n van superar els 7.200 i l'any passat se'n van sumar més de 1.000 més en un sol any.
Pel que fa a les limitacions regimentals, van passar de 23 l'any 1999 a 781 el 2012. El 2013 es va produir un gran salt, fins a les 3.446 i es va assolir un pic el 2017, amb 5.305.
Des de llavors va baixar fins a les 2.054 del 2022. El 2023 van tornar a superar les 3.100 i l'any passat es van quedar en 2.816.
La Xarxa Dret i Presó considera molt greus aquestes xifres, ja que tripliquen les xifres d'Andalusia, que té més reclusos que Catalunya. "Tot això evidencia un abús en l'ús dels mitjans coercitius i la manca d'estratègies de desescalada dels conflictes a l'interior de les presons". Així ho consideren.
Així, consideren que la política penitenciària catalana es basa en "l'aplicació desmesurada dels mitjans coercitius i limitacions de la vida ordinària regimental". "Estem clarament en un camí de política penitenciària que abandona postulats rehabilitadors a favor de models purament coercitius i punitius", opinen.
Per tot això, la plataforma demana revisar el model penitenciari català i observar altres sistemes penitenciaris per minimitzar la limitació de drets als reclusos. També ha anunciat que ho comunicarà al Comitè de Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, que a l'estiu ja va advertir de l'excessiva xifra de contencions mecàniques.
Fonts de Justícia expliquen que les dades no han variat i que no es pot comparar el nostre sistema penitenciari i de la resta d'Espanya. Això s'explica perquè a les presons espanyoles existeix l'anomenat fitxer d'interns d'especial seguiment (FIES) que ja inclou algunes mesures restrictives. Aquest sistema no s'utilitza a Catalunya.
En tot cas, Justícia assegura que totes les mesures coercitives i limitacions regimentals es comuniquen als jutjats de vigilància penitenciària.
