Sílvia Orriols posa al seu lloc Oriol Junqueras després que el d’ERC s’inventi una conspiració
No sabem quan se celebraran eleccions al Parlament. Sí que sabem quan se celebraran les eleccions municipals i l'únic dubte és quins comicis arribaran primer. Salvador Illa té la facultat de convocar els catalans a les urnes i, per tant, pot prolongar la legislatura més enllà de la primavera del 2027.
Seria una estratègia equivocada. Almenys, des del seu punt de vista. Totes les enquestes preveuen un resultat espectacular del partit de Sílvia Orriols, de manera que una victòria a les municipals seria un trampolí a les eleccions de país.
Totes les formacions polítiques estan desesperades. Junts i ERC podrien perdre la segona i la tercera plaça, respectivament, i Oriol Junqueras està disposat a tot. Ara resulta que l'alcaldessa de Ripoll és una infiltrada del CNI.
La resposta de Sílvia Orriols no s'ha fet esperar i ha estat un cop dur per al dirigent autonomista. La diputada d'Aliança Catalana s'ha qüestionat si ell és membre del CNI.
Que bé que enraones el castellà @junqueras, no deus ser tu el del CNI?
Potser per això et vas lliurar als tribunals espanyols tant depressa i potser per això t'han indultat?
No ho sé, pregunto…
FARSANT pic.twitter.com/wbxXffDtlX
— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) November 16, 2025
El CNI, un òrgan al servei de l'Estat: res a veure amb Sílvia Orriols
El CNI és el servei d'intel·ligència d'Espanya i actua com una peça discreta però central en l'engranatge de l'Estat. La seva feina es mou sempre entre dos plans: la protecció de la seguretat nacional i l'ombra del secret oficial que envolta gairebé tot el que fa.
Què és el CNI i quina és la seva missió
El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) és l'òrgan encarregat d'obtenir, avaluar i interpretar informació rellevant per protegir i promoure els interessos d'Espanya. El seu marc bàsic és a la Llei 11/2002, de 6 de maig, que defineix la seva missió i el situa orgànicament sota el Ministeri de Defensa.
Aquesta llei estableix que el CNI ha de prevenir, detectar i possibilitar la neutralització d'amenaces contra la independència i la integritat del país. Així mateix, contra l'ordre constitucional, l'estabilitat de les institucions i el benestar econòmic. També ha de vigilar i combatre les activitats de serveis d'intel·ligència estrangers en territori espanyol i cooperar amb aliats en matèria d'intel·ligència.
Com espia el CNI i quin control judicial té
Quan el CNI necessita executar activitats que afecten drets fonamentals, com intervenir comunicacions, accedir a correus electrònics, entrar en dispositius o accedir a domicilis, no pot fer-ho pel seu compte.
La Llei Orgànica 2/2002 fixa que aquestes actuacions han de ser autoritzades prèviament per un magistrat del Tribunal Suprem designat com a jutge de control del CNI.
Control parlamentari i secret oficial
El CNI no està completament fora del radar polític. La seva activitat se sotmet a un mecanisme específic de control parlamentari a través de l'anomenada Comissió de Secrets Oficials.
Aquesta comissió està formada per un diputat per cada grup parlamentari, escollit per majoria reforçada i obligat al secret.
Pressupost, límits i polèmiques
El CNI es finança amb una combinació de partida visible als Pressupostos Generals de l'Estat i fons reservats que no es detallen públicament. Aquests últims estan subjectes al control específic de la Comissió de Secrets Oficials, que hauria de rebre informes, almenys cada sis mesos, sobre el seu ús.
