Un regidor de Ripoll compara Sílvia Orriols amb Inés Arrimadas i aquesta és la seva resposta
Durant la sessió celebrada a l'Ajuntament de Ripoll, el regidor Joaquim Colomer Cullell va prendre la paraula per retreure l'estil de l'alcaldessa Sílvia Orriols. Va assegurar que no entenia la seva manera de treballar i va rematar amb una comparació que va aixecar murmuris a la sala.
"Cada cop s'assembla més a Inés Arrimadas". Es referia a qui va ser líder de Ciudadanos a Catalunya i en l'àmbit estatal. El paral·lelisme no era innocent. Pretenia situar Orriols davant el mirall d'una figura mediàtica i discutida, associant-la a una manera de fer política marcada pel xoc constant.
La resposta de Sílvia Orriols
Orriols no va deixar passar l'al·lusió. Va demanar de manera reiterada a Colomer que no entrés en desqualificacions personals i li va retirar la paraula. Aquest es va fer la víctima al·legant el suposat caràcter dèspota de l'alcaldessa i repetia una vegada rere l'altra que aquesta no li deixava parlar. Una cosa falsa perquè sí que li deixava parlar. El que no li deixava era insultar.
Qui és Inés Arrimadas?
Per entendre el sentit de la comparació cal repassar el perfil d'Inés Arrimadas. Advocada de formació, es va convertir en el rostre més visible de Ciudadanos a Catalunya a partir de 2015, capitalitzant un discurs dur contra el procés i una presència mediàtica constant.
Les seves intervencions, sovint esmolades, la van projectar com a cap de l'oposició i després com a referent estatal del partit. Aquest to combatiu li va valer suports i crítiques per igual, fins al punt que certs sectors i tertúlies la van batejar amb el malnom de "montapollos". Invocar el seu nom, per tant, no és neutre i és un insult cap a una persona que no té res a veure ni en l'àmbit personal ni en el polític.
Un regidor de l’oposició compara l’Orriols amb l’Arrimadas. Aquesta s’enfada i li retira la paraula, amenaça de suspendre el ple i exigeix al secretari que intervingui (s’hi nega). Pell fina per qui diu barbaritats a cada ple, i comportament despòtic per qui va sempre de víctima. pic.twitter.com/cID5lfQaKw
— Aleix Clarió 🎏🐉 (@aleixclario) November 4, 2025
El precedent de 2017: quan Arrimadas va guanyar les eleccions
Hi ha un altre element que explica per què aquest mirall pesa: el 21 de desembre de 2017, en unes eleccions excepcionals, Arrimadas va portar Ciudadanos a guanyar els comicis al Parlament de Catalunya.
Tot i que després no va poder formar govern, la seva victòria en vots i escons va ser una sorpresa per a molts analistes i va reconfigurar durant mesos el tauler polític. Recordar aquest fet introdueix un matís que Colomer potser no esperava. Inés Arrimadas va guanyar les eleccions.
En les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017, Ciudadanos (Cs), liderat per Inés Arrimadas, va ser primera força: va obtenir 36 escons i 1.109.732 vots (25,35 %), 11 escons més que el 2015. Tot i això, no va governar perquè el bloc independentista va sumar 70 de 135 escons (JxCat 34, ERC 32 i CUP 4).
