Així ha aconseguit Antonio Resines cobrar dues pensions
Antonio Resines torna a ocupar titulars, però aquesta vegada no per un paper ni per una catifa vermella. El veterà intèrpret ha explicat com organitza la seva jubilació per continuar actiu sense renunciar a ingressos estables cada mes. La curiositat ha crescut perquè la seva fórmula no es basa en un privilegi ocult. Es basa en una normativa recent que ha canviat el panorama cultural espanyol.
La qüestió no sorgeix d’un rumor ni d’un vídeo confús a xarxes, sinó d’una xerrada sense estridències. En la seva visita al pòdcast “La Pija y la Quinqui”, Resines va compartir la lletra petita de la seva jubilació. Això va deixar una lliçó pràctica.
Del plató a la finestreta: què permet avui l’Estatut de l’Artista
Des de l’1 d’abril de 2023, la pensió de jubilació contributiva es pot compatibilitzar amb l’activitat artística. La norma obliga a donar-se d’alta només per contingències professionals i assumir una cotització especial de solidaritat sobre la base comuna (9%). Això sense generar prestacions addicionals per aquesta part.
L’esperit de la norma és clar: permetre que creadors i artistes continuïn treballant sense perdre la seva pensió, estabilitzant carreres amb ingressos cíclics.
La compatibilitat té límits concrets per evitar abusos i no s’estén a “una altra feina” que impliqui alta plena al Règim General. L’objectiu és que el beneficiari mantingui la seva pensió mentre duu a terme exclusivament activitat artística. Inclosa aquella que genera ingressos per drets de propietat intel·lectual.
La redacció es va incorporar a la Llei General de la Seguretat Social com a article 249 quater, consolidant una reivindicació històrica del sector cultural.
El que va dir a “La Pija y la Quinqui” i com s’aplica més enllà de Resines
Resines va explicar al pòdcast que combina la seva pensió amb feines puntuals per compte d’altri, dins del marc legal aprovat el 2023. Va subratllar que gairebé no es parla d’aquesta possibilitat i que la compatibilitat ajuda a sostenir projectes sense renunciar a la prestació. La seva intervenció ha servit per visibilitzar que el mecanisme existeix i no és una “trampa” reservada a uns pocs.
L’actor també va assenyalar un altre punt delicat que genera titulars: l’opció de percebre dues pensions quan s’ha cotitzat en diferents règims. La Seguretat Social permet aquesta doble prestació si es compleixen requisits exigents. Entre ells cotitzacions suficients i períodes superposats en ambdós règims durant almenys quinze anys. No és un regal per a estrelles, sinó una conseqüència de carreres amb pluriactivitat acreditada.
Per entendre la xifra final no hi ha dreceres. Hi intervenen bases de cotització, límits i el sostre anual de pensió màxima que s’actualitza cada exercici. Resines va deixar anar a la xerrada un “límit” aproximat a mode orientatiu, però el determinant és el límit legal general i no una quantitat immutable. La pedagogia aquí és tan important com l’anècdota que encén el debat públic.
La mesura no està exempta de crítiques, especialment fora de l’àmbit cultural, on alguns demanen estendre compatibilitats similars a altres professions intermitents.
