Josep María Mainat s’emociona: Què va parlar amb Toni Cruz abans de morir
La mort de Toni Cruz el juliol passat va deixar un buit immens. El productor i creador, membre de La Trinca, va morir després d’un càncer fulminant. La notícia va sacsejar el món cultural i televisiu català. El seu inseparable Josep María Mainat encara no aconsegueix assimilar la pèrdua.
Durant una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio, Mainat va compartir records íntims. Amb la veu trencada, va explicar com va viure els últims dies del seu amic. Va ser una conversa carregada d’emoció, respecte i dolor. Les seves paraules van commoure profundament els oients.
Una amistat de més de sis dècades
Mainat i Cruz es van conèixer quan tot just tenien tretze anys. Des d’aleshores, ho van compartir tot: música, televisió, projectes empresarials i vida personal. Per a Josep María, la seva relació era com un matrimoni. “Tot, tot ho fèiem junts, excepte el més íntim”, deia amb ironia.
La complicitat entre tots dos va transcendir el vessant professional. Van construir Gestmusic, productora responsable d’èxits televisius. Però més enllà dels projectes, es tenien l’un a l’altre. Per això, la mort de Toni va deixar Mainat profundament desolat.
El buit impossible d’omplir
En l’entrevista, Mainat va confessar que encara espera veure’l entrar. Cada vegada que va a l’oficina, s’imagina que Toni apareixerà. Reconeix que la vida segueix, però el dolor roman. “El recordaré cada dia de la meva vida”, va assegurar amb fermesa.
La pèrdua no només afecta l’amic, sinó el germà. Mainat va explicar que la seva relació era indestructible i plena de complicitat. En paraules seves, “és un forat que costa d’omplir”. Una definició que reflecteix l’impacte emocional que travessa.
L’última conversa a l’hospital
El periodista Roger Escapa li va preguntar si va poder acomiadar-se de Toni. Mainat va respondre que sí, tot i que no l’últim dia. El va visitar dos dies abans que ingressés a l’UCI. Allà van mantenir una xerrada íntima, llarga i profundament emotiva.
Amb dificultats per expressar-se, Cruz li va transmetre un missatge esperançador. Li va dir: “Me’n sortiré, perquè soc molt feliç, he trobat l’amor de la meva vida. He tingut sort i vull viatjar i gaudir. Me’n sortiré”. Paraules que avui ressonen amb més força en Mainat.
Un comiat marcat per l’amor
Per a Mainat va ser esquinçador escoltar aquella barreja d’il·lusió i fragilitat. Sabia que el diagnòstic era molt complicat, però va respectar el seu optimisme. Cruz s’aferrava a la vida amb la passió de sempre. Reconeixia que ja no necessitava demostrar res a ningú.
"Morir-se és una merda. Però m’importa més envellir, la decrepitud"
Al llarg de la seva vida, Josep Maria Mainat ha fet moltes coses: de saltar a la fama amb La Trinca a crear Gestmusic, que acabaria convertint-se en un autèntic gegant de la producció televisiva.
📌 Llegeix… pic.twitter.com/EFs3LEqjuP
— diariARA (@diariARA) July 25, 2025
El productor recordava també la felicitat que Toni vivia amb la seva última parella. “Estava enamoradíssim, i ella d’ell també”, va explicar emocionat. Aquest amor li va donar força per lluitar fins a l’últim moment. Un comiat tenyit de tendresa i esperança.
El dolor de saber que no hi havia sortida
Mainat va confessar que, malgrat les paraules de Toni, intuïa el desenllaç. “Jo sabia que no era veritat, la cosa estava fotuda”. Malgrat això, va voler creure en aquella possibilitat remota de miracle. L’esperança, va dir, mai es perd del tot.
El final va arribar massa aviat, deixant projectes i somnis per complir. Toni volia dedicar-se a viatjar, a gaudir de la seva nova vida. Aquella il·lusió va quedar truncada, però el seu record segueix intacte.
Un llegat inesborrable en la memòria col·lectiva
La Trinca va marcar diverses generacions amb la seva música i humor. Més tard, com a productors, Cruz i Mainat van canviar la televisió espanyola. Programes innovadors van portar el seu segell, consolidant el seu lloc en la cultura popular.
Avui, el buit de Toni es nota tant en l’àmbit personal com en el professional. Per a Mainat, la vida ja no serà la mateixa. Per als catalans, el seu record quedarà unit al somriure i l’enginy.
