20-N: ERC publica un comunicat posicionant-se a favor de la república … espanyola
Cada 20 de novembre, reapareixen els fantasmes del franquisme. També es parla de l'ombra de la monarquia heretada i reneix el debat sobre quin tipus de règim vol realment la ciutadania. Enguany, han estat les paraules escrites per tres forces sobiranistes les que han encès les alarmes en l'independentisme català.
El comunicat d'ERC, EH Bildu i BNG en el 20-N
Esquerra Republicana, EH Bildu i el BNG han difós una declaració conjunta amb motiu dels cinquanta anys de monarquia espanyola. Al text recorden que el Rei Juan Carlos I va ser designat per Franco i asseguren que la transició no va ser correcta. Per als signants, la monarquia continua sent una institució anacrònica, hereditària i incompatible amb una democràcia plena.
El comunicat insisteix que la prefectura de l'Estat no ha estat escollida pel poble i que l'estructura heretada del franquisme roman intacta. Assenyala que aquesta continuïtat impedeix una veritable democratització de l'Estat i bloqueja els drets nacionals i socials de les diferents nacions, inclosa Catalunya. Per això, criden a superar l'actual règim i avançar cap a un nou marc polític i constitucional.
La frase final resumeix la idea central del document: “Democràcia, llibertat, repúbliques”. Per als partits signants, només mitjançant una ruptura amb la monarquia i amb l'herència franquista es podrà obrir un futur diferent. El rellevant, però, no és tant la crítica a la Corona com la fórmula escollida per imaginar aquest futur.
La novetat política: parlar de «repúbliques espanyoles»
El text subratlla la voluntat de construir “repúbliques espanyoles”, en plural, com a alternativa a la monarquia actual. Aquesta expressió no és innocent ni casual. Apunta a un projecte on diverses realitats nacionals s'organitzarien dins d'un marc comú, ja no monàrquic sinó republicà.
No es parla d'una sola república espanyola homogènia, sinó de diverses repúbliques que compartirien un mateix espai estatal.
En la pràctica, aquesta idea s'assembla molt a un Estat federal o confederal, amb diferents repúbliques reconegudes i articulades sota unes institucions comunes. Catalunya, Euskal Herria i Galiza serien algunes d'aquestes “repúbliques espanyoles” cridades a conviure dins d'un mateix paraigua polític. L'eix ja no és la secessió, sinó la reorganització interna de l'Estat i la reforma profunda de les seves estructures.
Per a EH Bildu i BNG la fórmula encaixa amb tradicions històriques que combinen sobiranisme i republicanisme espanyol. Tanmateix, en el cas d'ERC té una càrrega simbòlica molt especial, perquè xoca amb el relat dels darrers anys.
El partit que va encapçalar el referèndum de l'1 d'octubre ara signa un text que imagina el seu futur en clau de “repúbliques espanyoles”.
La deriva d'ERC: de la independència a la federació
Esquerra Republicana va néixer i va créixer com a partit independentista, amb la república catalana com a horitzó irrenunciable.
Durant anys, el seu discurs va pivotar sobre la idea de trencar amb l'Estat espanyol mitjançant el dret d'autodeterminació. L'1-O i la proclamació fallida de 2017 van representar el punt àlgid d'aquesta estratègia de confrontació.
Després de la derrota política i la repressió judicial, la direcció del partit va iniciar un gir sostingut cap a la negociació amb Madrid. Van arribar els suports a les investidures, els pactes pressupostaris i l'aposta per la taula de diàleg amb els governs espanyols.
Paral·lelament, el llenguatge oficial d'ERC va anar incorporant conceptes com “resolució del conflicte mitjançant la política” o “acord històric entre nacions lliures”. Aquest viratge ha anat acompanyat d'un acostament a la idea d'una Espanya plurinacional així com insinuacions d'una república espanyola de tipus federal.
El comunicat del 20-N és un pas més en aquest camí. Ja no es parla només d'una república catalana pròpia, sinó de “repúbliques espanyoles” que es federen entre si. En la pràctica, Esquerra es presenta com a actor central d'una futura refundació republicana de l'Estat.
👑❌ 50 años de monarquía impuesta,
50 años sin ruptura democrática.Frente a actos que buscan blanquear el pasado y legitimar el presente de una institución anacrónica, hereditaria y vitalicia, reafirmamos nuestra voluntad de construir repúblicas libres, democráticas y justas. pic.twitter.com/o4Age6gyt6
— EH Bildu Congreso – Senado (@EHBilduCongreso) November 20, 2025
Per a molts militants i votants independentistes, aquesta deriva suposa abandonar el mandat sorgit del referèndum. Consideren que, en renunciar a la via unilateral i abraçar un projecte federal espanyol, el partit s'acomoda al marc constitucional que abans denunciava.
La república deixa de ser necessàriament catalana per convertir-se en una peça més d'un engranatge estatal compartit. Volen una república espanyola.
Conseqüències per a l'independentisme català
El gir d'ERC té efectes directes sobre el conjunt del moviment sobiranista a Catalunya. En apostar per una reforma republicana de l'Estat, Esquerra reordena aliances i prioritza acords amb les esquerres espanyoles.
Això obre una bretxa amb altres forces que continuen reclamant la independència com a objectiu immediat i no negociable.
En aquest context, l'ús del plural “repúbliques espanyoles” actua com una declaració programàtica. ERC ja no se situa únicament fora de l'Estat, sinó que es veu a si mateixa com a part d'un projecte comú. La república deixa de ser sinònim exclusiu de separació per convertir-se en proposta de reconfiguració global.
El comunicat d'aquest 20-N no és un gest aïllat, sinó un símptoma de la ruta escollida per Esquerra. Una ruta que, per a uns, obre noves oportunitats de canvi i, per a altres, significa renunciar definitivament a la ruptura amb l'Estat.
