El cap de colla de la Vella de Valls, Manel Urbano, ha reconegut en declaracions a l'ACN que en la diada de Sant Fèlix ha passat "el pitjor que pot passar, que és que la canalla prengui mal". Una aixecadora de la Vella ha patit un fort cop al cap i ha hagut de ser traslladada en helicòpter fins a Sant Joan de Déu, on ha ingressat en estat greu però estable i on se li estan practicant les proves mèdiques preceptives.
L'accident ha suposat un trencament de la jornada i han portat a plaça els castells que "han pogut" per intentar acabar l'actuació "dignament", que és el que la castellera creuen que voldria. Ara com ara, però, assegura que la prioritat és que la membre de la colla evolucioni, es recuperi "bé" i "al màxim de ràpid possible".
"Hauria estat la primera en voler fer els castells", ha explicat Urbano. Alhora, ha avançat que a nivell mèdit "les coses estan anant amb una certa normalitat", tot i que afirma que el pronòstic definitiu no se sabrà fins "d'aquí uns dies".
La diada
La Diada de Sant Fèlix, que se celebra el 30 d'agost a Vilafranca del Penedès, és una de les jornades més importants per al món casteller. Considerada la cita més destacada del calendari casteller, reuneix les millors colles del país, que competeixen per mostrar les seves habilitats i assolir les construccions més difícils i espectaculars. L'ambient festiu i l'emoció de veure grans castells, sovint de nou i deu pisos, converteixen la plaça de la Vila en un escenari de màxima intensitat i simbolisme per a la cultura catalana.
La competició de castellers a la Diada de Sant Fèlix és única pel seu prestigi i per la qualitat de les colles participants. En aquest dia, les colles més destacades com els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, entre d'altres, donen el millor de sí mateixes. L'èxit o fracàs en aquesta diada sovint marca la temporada de cada colla i determina la seva reputació dins del món casteller, convertint la Diada de Sant Fèlix en una jornada de gran pressió i satisfacció per a tots els participants i espectadors.
Una tradició amb riscos
Ser casteller comporta diversos riscos físics que són inherents a la naturalesa de l'activitat. Els castells humans impliquen la construcció de torres de persones, sovint de diverses plantes d'alçada, cosa que genera un alt risc de caigudes. Les persones situades a les parts altes del castell, com l'enxaneta o l'acotxador, estan especialment exposades a lesions greus en cas de desplaçaments sobtats o caigudes. A més, els membres de la pinya, que sostenen la base del castell, poden patir lesions musculars o esquelètiques, ja que suporten el pes de tota la construcció.
A banda dels riscos físics, ser casteller també pot comportar riscos psicològics i emocionals. La pressió de formar part d'un equip en què la confiança mútua és fonamental pot generar estrès, especialment en moments de gran responsabilitat, com en l'aixecament d'un castell complicat o en competicions. A més, el compromís i la dedicació que exigeix l'activitat poden afectar altres aspectes de la vida personal, com ara el temps lliure i les relacions familiars, cosa que pot comportar tensions o dificultats per equilibrar la vida casteller i les altres responsabilitats quotidianes.