El professor Josep Maria Virgili ha participat en el programa 324 presentat per Xavier Grasset i ha impartit una gran lliçó de català correcte. Un dels punts més interessants de la nit ha arribat quan Virgili ens ha explicat les diferències entre els verbs "ser" i estar". Són accions que en altres llengües romàniques del nostre entorn, com en la llengua francesa, s'agrupen en un sol verb, l'"être", que tant vol dir "ser" com "estar".
En català i en castellà, tenim el verb "ser" i el verb "estar". Tot i això, no s'utilitzen de la mateixa manera i la influència castellana fa que, sovint, els catalans, tendim a emprar el verb "estar" quan hauríem d'utilitzar el verb "ser".
JOSEP MARIA VIRGILI - SI M'HO PERMETEU
Ser: alguns exemples
Hi ha qui diu que el verb "ser" és més català que el verb "estar". Ho diuen perquè són conscients que el verb "estar" sovint està mal traduït i s'empra incorrectament en la nostra llengua. Però no és gens cert. "Estar" és igualment català i, evidentment, correctíssim quan s'utilitza de manera correcta.
El verb "ser" el farem servir per constatar una simple existència: "Catalunya és un país". No direm pas: "Catalunya està un país". També farem servir el "ser" en les determinacions de lloc: "ells són a la sortida" i no pas "ells estan a la sortida". Igualment en el cas dels topònims: "ell és a Girona". Direm que una persona "és" a un lloc i no direm que una persona "està" a un lloc.
Més. S'utilitza el "ser" en frases passives. "Els pacients són atesos pels metges". No direm pas "els pacients estan atesos pels metges".
Encara més. S'utilitza el "ser" en frases passives. "Els pacients són atesos pels metges". No direm pas "els pacients estan atesos pels metges".
El "sóc" també s'empra per anticipar adjectius relatius a l'estat civil de les persones o a una situació personal o laboral: "sóc solter", "sóc vidu", "sóc jubilat". No direm mai: "estic solter", "estic vidu" o "estic jubilat".
Estar: alguns exemples
Més exemples. Si fem referència a la durada o a la permanència, farem servir "estar". "Estaran una setmana de viatge". Ho direm així i no pas "seran una setmana de viatge". També emprarem "estar" com a sinònim de "treballar" quan el verb faci referència a l'àmbit laboral: "fa cinc anys que treballa en aquesta empresa" o "fa cinc anys que està en aquesta empresa".
L'estar s'usa per definir estats d'ànim transitoris. "Estan treballant". Indica una acció que acabarà. "Estan amoïnats". També deixaran d'estar-ho en algun moment. Mai direm "són treballant" o "són amoïnats".
Quines són les errades més comunes?
Segons els filòlegs, les errades més importants i més comunes al voltant dels usos incorrectes dels verbs "ser" i "estar" els trobem en algunes perífrasis de moviment amb el verb "estar". Per exemple, en la perífrasi "estar a punt de", amb què expressem una acció o un moviment imminent: aquí direm "estem a punt".
O "el concert estava a punt d'acabar" i no pas "el concert era a punt d'acabar", que seria incorrecte. "Les entrades ja estan a la venda" és correcte. "Les entrades ja són a la venda", és incorrecta.
En definitiva, l'ús correcte dels verbs ser i estar en català no sempre és fàcil. Fins i tot aquells catalanoparlants que ens expressem sempre en aquesta llengua tenim dubtes i dificultats a l'hora d'utilitzar la paraula correcta. La raó és clara: la influència del castellà i la traducció literal que fem d'aquesta llengua externa.