L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha fet públic aquest dijous els mots que s'han incorporat al Diccionari de la llengua catalana, segons ha avançat Betevé i ha confirmat l'ACN. Gintònic, gihadisme, kebab, internet o mediàtic són alguns dels exemples que apareixen a la llista des de juny i que s'han admès pel seu ús estès entre els catalanoparlants. En concret, l'IEC ha acceptat al diccionari 78 mots, alguns provinents del castellà, com gorro o mono; altres de l'italià, com xapata; i també de l'àrab, com kebab, tots normativitzats per la falta d'alternatives en català. Aquestes paraules s'han introduït com a esmenes al diccionari consultable a internet i també s'afegiran a les noves impressions de l'edició en paper, publicada al 2007.
Criteris de l'IEC a l'hora d'incloure noves paraules
Són molts els criteris de l'Institut d'Estudis Catalans a l'hora de decidir incloure o excloure alguns mots. De fet, moltes paraules ja s'utilitzen normalment entre els parlants, però no són correctes normativament parlant. Quins serien aquests criteris segons els filòlegs:
Ús generalitzat: Un mot ha de tenir un ús estès i consolidat en la comunitat lingüística catalana. Això es determina a través d'estudis d'ús real, sovint monitoritzats per l'Observatori de Neologia.
Necessitat comunicativa: Les paraules han de cobrir necessitats expressives o semàntiques que no estiguin satisfetes per altres termes ja existents.
Validació per experts: Els experts en filologia de l’IEC avaluen la pertinència de cada terme, tenint en compte factors com la seva etimologia, l'evolució semàntica i la coherència amb les normes gramaticals del català.
Retards en la normalització
El retard en la normalització també és un altre punt del debat. Molts catalans no s'expliquen com algunes paraules d'ús coatidià no són normativament correctes. Sobretot, els lingüistes es volen assegurar que aquella paraula es mantindrà en la llengua i no deixarà d'existir. Seria l'exemple d'Internet, que fins fa quatre dies no era una paraula normativament correcta.
Conservadorisme normatiu: Els organismes normatius poden ser prudents en la incorporació de neologismes per evitar canvis precipitats que podrien desestabilitzar la llengua normativa.
Evidència d'ús: És necessari un període d'observació per assegurar que l'ús d'una paraula no és temporal o limitat a grups petits o contextos molt específics.
Debats interns: Alguns termes generen debat dins de la comunitat acadèmica, retardant la seva acceptació fins que s'arriba a un consens.
Alternatives proposades: De vegades, es prefereix proposar una forma catalana en comptes d'un manlleu. Un exemple és el terme "hacker", que es va adoptar després que altres alternatives com "furoner" no aconseguissin popularitat.