El Tribunal Suprem ha reconegut el dret de les famílies monoparentals a estendre de 16 a 26 setmanes el permís de maternitat per evitar la discriminació dels menors nounats. El tribunal estableix que aquesta és la interpretació que s'ha de donar al permís regulat a l'Estatut del Personal Públic. La sala estima el recurs d'una professora a qui la Direcció Provincial d'Educació de Valladolid va rebutjar la sol·licitud per ampliar el permís de maternitat de 16 a 24 setmanes perquè es tracta d'una família monoparental.
El jutjat que els va donar la raó
Un jutjat contenciós administratiu va donar la raó a la mare en entendre que aplicar la normativa vigent a un únic model de família biparental era clarament discriminatori. Per part seva, el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó ha anul·lat la sentència d'instància i ha confirmat la resolució administrativa.
El Suprem aborda aquest cas a causa de la controvèrsia que existeix en aquesta matèria i per la disparitat de criteris sobre aquesta qüestió que hi ha a les sales i als diferents tribunals superiors de justícia. Per això, interpreta la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TRLEBEP) que regula els permisos de naixement per a la mare biològica i l'altre progenitor. Aquest article concedeix un permís de 16 setmanes de durada per a ella (6 setmanes obligatòries per a tots dos progenitors immediatament després del part). Afegeix que de tots els interessos que convergeixen en la caracterització i ordenació d'aquests permisos l'interès del menor en destaca i això és així “perquè, en tot cas, el que està en joc és la igualtat entre els menors nounats, evitant aparició de qualsevol forma de discriminació per raó de naixement, i per qualsevol altra condició o circumstància personal o social (article 14 de la Constitució), segons hagi nascut en un o altre tipus de família”.
La sentència final
La sentència explica que “el tipus de família no pot, per tant, determinar la diferència de tracte, per la qual cosa el nascut en una família monoparental gaudirà de la cura, atenció i protecció familiar (que estableix el Codi Civil) per un temps molt inferior, 16 setmanes, que tindria si hagués nascut en una família biparental, 26 setmanes”. Per a la sala, es tracta d'una discriminació entre menors que es qualifica per l'indubtable perjudici que pateixen els qui es veuen privats aviat de les cures que dispensen amb la presència constant algun dels progenitors. No cal dir que la diferència temporal en el nombre de setmanes no és fútil quan es tracta de protecció i atenció a aquesta edat tan primerenca. Per tant, la interpretació que fa del TRLEBEP és la que “resulta conforme amb la Constitució, en concret els articles 14 i 39, i la resta de l'ordenament jurídic, respectant la igualtat i l'interès superior del menor mitjançant la proscripció de qualsevol forma de discriminació per raó de naixement”.
El Suprem subratlla que no entreveu “cap circumstància que proporcioni una justificació raonable per explicar la diferència d'efectes jurídics entre les dues situacions jurídiques equiparables, entre menors nounats en funció del tipus de família, monoparental o biparental. Ni tan sols resulten comprensibles les raons per les quals uns nadons menors puguin rebre durant més temps l'atenció i la cura d'algun dels seus progenitors, empleats públics i altres no. Tothom ha de rebre la cura i l'atenció a què fa referència el Codi civil, en la mateixa mesura, sense que la interpretació de la llei pugui conduir a conclusions que lesionin la igualtat”.
La sentència recorda que l'únic supòsit de família monoparental que ha regulat expressament la llei, que és el provocat per la mort de la mare, permet la suma dels dos permisos. “En aquest supòsit del progenitor vidu, per tant, la durada del permís sí que s'estén fins al límit de les famílies biparentals produint-se la suma o addició que ara postula la part recurrent per a la família monoparental, naturalment a la part que resta del permís que, si escau, va fer ús la mare abans de morir”, subratllen els magistrats.