Sílvia Orriols posa el mirall al règim: “El desastre no és un accident, és el resultat de dècades de submissió i mala governança”
El Parlament de Catalunya ha celebrat aquest dimarts el ple monogràfic sobre la crisi social, econòmica i de l’anomenat “ascensor social”, sol·licitat pel grup de Junts. Una sessió que pretenia posar diagnòstic a la situació del país, però que ha acabat evidenciant —segons Aliança Catalana— la voluntat dels partits del règim de descriure el col·lapse com si fos un accident aliè a les seves pròpies responsabilitats.
Així ho ha denunciat amb duresa Sílvia Orriols, que ha acusat Junts, ERC, PSC i Comuns de parlar “en tercera persona”, com si no tinguessin res a veure amb “dècades de mala governança, de coalicions i de decisions erràtiques” que han conduït Catalunya a una crisi social, econòmica i nacional sense precedents.
“Fan veure que el xafastre no va amb ells. Com si poguessin esborrar de l’imaginari popular tot el que han provocat”, ha etzibat des del faristol.
🔴ÚLTIMA HORA | @XCatalunya
🔥 Sílvia Orriols @orriolsderipoll al Ple del @parlamentcat: “El desastre no és un accident, és el resultat de dècades de submissió i mala governança del règim.”
Junts, ERC, PSC i Comuns parlen en tercera persona com si no fossin els responsables… pic.twitter.com/LItDq7MZ7E
— Rubèn Novoa 𝕏Catalunya (@rnovoa) February 10, 2026
El “xec en blanc” a Madrid i la jugada mestra
Orriols ha centrat bona part de la seva intervenció a desemmascarar el paper de Junts a Madrid. Ha recordat que, malgrat anys venent “grans victòries” i influència decisiva sobre el govern espanyol, el balanç real és nul per a Catalunya.
“Europa ja parla en català? Tenim el control de l’estrangeria? On és el concert econòmic?”, ha preguntat, abans de concloure: “Res de res”.
En canvi, sí que ha detallat què n’ha tret Junts: grup propi al Congrés, 511.000 euros anuals, càrrecs col·locats i més de 3 milions d’euros per legislatura. “Com en deien d’això? Ah sí, jugada mestra”, ha ironitzat.
Crisi estructural i empobriment generalitzat
La diputada d’Aliança Catalana ha rebutjat el relat segons el qual la precarització és un fenomen recent. Ha recordat que la destrucció del teixit productiu fa dècades que avança, mentre la classe mitjana “s’esvaeix sota una capa asfixiant d’impostos” i les classes populars s’empobreixen sense cap expectativa de millora.
Ha aportat dades concretes: un 24% de la població en risc d’exclusió social, salaris estancats, impossibilitat d’emancipació dels joves i una crisi d’habitatge estructural. “Allà on n’hi caben sis milions no n’hi caben vuit ni deu”, ha remarcat.
Immigració, salaris baixos i col·lapse de serveis
Un dels punts més contundents del discurs ha estat la crítica a les polítiques immigratòries que, segons Orriols, expliquen bona part del col·lapse actual. Ha denunciat que durant anys se’ls va titllar de racistes per advertir del problema, fins que “els espants a les enquestes” han obligat alguns partits a rectificar tard i malament.
“La població estrangera s’ha multiplicat per vuit, però no el PIB”, ha assenyalat. Alhora, ha recordat que la indústria ha passat de representar el 30% del valor afegit brut a tot just el 18%, substituïda per sectors de baix valor afegit com l’hostaleria, la neteja o la cura.
El resultat, ha dit, són salaris baixos, serveis col·lapsats i un estat del benestar “reconvertit en l’estat dels disbarats”.
Habitatge impossible i polítiques fallides
Orriols també ha carregat contra les polítiques d’habitatge impulsades per governs condicionats per l’extrema esquerra. Ha recordat que els preus reals de l’habitatge són entre un 80 i un 90% més alts que l’any 2000, mentre els salaris no han seguit el mateix ritme.
Segons ha denunciat, l’intervencionisme i la criminalització de promotors i propietaris han desincentivat l’oferta i han legitimat, de facto, l’ocupació il·legal. “Això ens mena directament a la ruïna”, ha advertit.
“No calen més diagnòstics: cal un canvi de govern”
En el tram final, la líder d’Aliança Catalana ha rebutjat el que ha qualificat de “mesures cosmètiques” i projectes fallits com el Catalunya Talent Bridge, dotat amb 28,8 milions d’euros per captar talent internacional, del qual —ha recordat— només s’ha incorporat un investigador el primer any.
Orriols ha conclòs que no n’hi ha prou amb descriure la malaltia ni amb informes tècnics compartits. “Cal depurar responsabilitats, atacar les causes estructurals i fer-ho sense por ni correccions polítiques”.
“No necessitem més declaracions institucionals. Necessitem un canvi de govern i un canvi de paradigma”, ha sentenciat, abans d’afegir: “Els hi poso un mirall al davant”.
