Sílvia Orriols i la seva opinió sobre el sistema de recollida de residus a Ripoll
A Ripoll s'està coent un debat que va molt més enllà dels contenidors: qui mana sobre les escombraries, quant costa de veritat i qui n'assumeix la factura. L'alcaldessa Sílvia Orriols obre un front que pot reordenar el model comarcal i, de passada, refer equilibris polítics a la capital del Ripollès.
El context polític: una setmana d'alta tensió
El detonant ha estat el ple extraordinari del 3 de novembre, convocat per a les ordenances de 2026, que va tornar a visualitzar la solitud del govern d'Aliança Catalana. La sessió figura a l'agenda oficial del consistori i es pot veure íntegra al seu canal institucional.
Al cap de pocs dies, la premsa local va informar que l'oposició havia tombat l'aprovació (amb l'única abstenció de Junts), un altre cop per a l'executiu municipal.
Què planteja Orriols exactament
Segons explica la mateixa alcaldessa al seu entorn, la negativa d'ERC i PSC —els portaveus dels quals també són vicepresidència primera i segona del Consell— va ser un «xantatge» a l'acció de govern.
En aquest marc, Orriols ha posat sobre la taula sortir del sistema comarcal de recollida de residus i encarregar pressupostos a tres empreses del sector per conèixer el cost real d'un servei municipalitzat. La seva tesi és clara.
Mantenir congelada la taxa d'escombraries el 2026 ara forçaria una pujada del 8–9 % el 2027, i no pensa “jugar-se” cada any una negociació al límit en minoria.
La rèplica del Consell: consens i números
El president del Consell del Ripollès, Amadeu Rosell (ERC), ha respost —segons relata el mateix Ajuntament— que la seva voluntat és buscar un consens i “mantenir el mateix servei pagant el mateix que aquest any”, recordant a més que Ripoll és el municipi més gran i el que suporta una part important del cost del sistema compartit.
A efectes d'escala, Ripoll té 10.773 habitants de 25.826 a tota la comarca (més del 40 % de la població), cosa que suggereix que almenys un terç de la despesa recau a la capital, tot i que el repartiment exacte depèn de més variables que la població.
El que està en joc: servei, costos i model
Avui, la gestió de residus és una competència delegada al Consell Comarcal: recull, transporta, tracta i manté contenidors per als 19 municipis.
Una eventual sortida obligaria Ripoll a dissenyar i licitar el seu propi contracte o a redefinir la delegació, amb el risc de perdre economies d'escala davant la resta de la comarca.
La discussió no va només de política municipal: la Llei 7/2022 obliga que la taxa sigui específica, no deficitària i, preferentment, “pagament per generació” (contenidors tancats, porta a porta, etc.). Aquest marc legal pressiona a l'alça les taxes si el servei costa més del que es recapta i explica per què qualsevol congelació avui pot traduir-se en un ajust demà.
A més, el debat arriba mentre el Consell desplega mesures per millorar resultats: per exemple, el tancament amb control d'accés ha disparat un +34 % el reciclatge a Ribes de Freser després d'implantar-lo. Si Ripoll abandona el sistema comarcal, hauria de replicar (i pagar) pel seu compte aquest tipus d'inversions i tecnologia.
Pròxims passos
Orriols vol decidir amb números a la mà quan rebi les tres ofertes privades. Mentrestant, Rosell insisteix en l'acord per evitar una ruptura amb “efecte dòmino” sobre la resta de municipis.
La pilota, per tant, és a la teulada de Ripoll: o renegocia dins el marc comarcal per contenir costos i guanyar marge de gestió, o obre la via d'un contracte propi amb més control, però també amb més risc i menys escala.
