Sílvia Orriols explica el problema de l’habitatge i aporta solucions per frenar l’escalada de preus
L'escalada de preus al mercat de l'habitatge a Catalunya s'ha convertit en una preocupació central per a les famílies i la ciutadania. El problema no se soluciona amb el tripartit d'esquerres, que no sap trobar les solucions.
Diagnòstic erroni i polítiques contraproduents
El tripartit ha repartit funcions amb una clara vocació intervencionista. L'anomenat "festival de la regulació" que han iniciat és, sense cap mena de dubte, esperpèntic. En lloc d'abordar l'arrel del problema, han activat una maquinària narrativa contrària al dret a la propietat privada.
L'error principal d'aquestes formacions rau en el seu diagnòstic. No fan cap referència a la pressió demogràfica que ha trinxat el parc immobiliari.
La crisi de l'habitatge és fonamentalment un problema de manca d'oferta davant d'un augment de la demanda. Una demanda fruit de l'augment demogràfic que pressiona el mercat.
La criminalització del petit inversor i el dany a les famílies
En lloc de reconèixer i actuar sobre el desequilibri entre oferta i demanda, l'estratègia política actual és assenyalar i acusar d'especulació. Apunten aquells ciutadans que han adquirit un habitatge com a mitjà per compensar les seves futures pensions o per buscar una rendibilitat als seus estalvis.
Fins i tot, aquells que han heretat un bloc de pisos en mal estat són catalogats com a "grans tenidors".
Aquest enfocament, a més de ser injust, coarta el dret de les famílies a ascendir socialment via adquisicions patrimonials. El petit inversor, que busca assegurar el seu futur i el de la seva família, no és el culpable de la manca d'habitatge. És vital deixar de criminalitzar qui busca legítimament rendibilitat o complement als seus ingressos al mercat immobiliari.
El model que el tripartit impulsa genera una dependència crònica dels diners públics. També limita la mobilitat laboral i tracta el ciutadà amb un paternalisme que pot resultar ofensiu.
La idea de resoldre la crisi amb cooperatives de cessió d'ús és una fantasia ideològica que no genera riquesa, limita la llibertat personal i sobrecarrega les arques de les administracions.
El problema de l'habitatge que patim els catalans té noms i cognoms: la pressió demogràfica que ha trinxat el parc immobiliari.
💙#SalvemCatalunya pic.twitter.com/2vwuQa0rne
— Aliança Catalana (@CatalunyaAC) December 3, 2025
La solució: llibertat econòmica i foment de l'oferta
La solució real per frenar l'escalada de preus passa per un canvi de paradigma total. Abandonar els models de societat i parc d'habitatge subsidiat i apostar pels principis de la llibertat econòmica i el mercat competitiu.
És necessari que les administracions obrin els ulls i tornin a la crua realitat. L'única via sostenible per solucionar la crisi de l'habitatge és fomentar activament la creació de nova oferta d'habitatge, tant de compra com de lloguer.
Les polítiques s'han de centrar en:
Desburocratitzar i agilitzar la construcció. Eliminar els obstacles i la lentitud administrativa que impedeixen el desenvolupament de nous projectes d'habitatge en sòl disponible.
Incentivar la inversió privada. Oferir seguretat jurídica i estabilitat reguladora perquè el capital privat se senti atret a invertir en la construcció d'habitatges.
Abordar la pressió demogràfica. Cal reconèixer la relació directa entre l'augment de població i la tensió al parc immobiliari.
Protegir el petit inversor. No criminalitzar aquells petits propietaris que decideixen comprar un segon habitatge per rendibilitzar els seus estalvis i compensar la seva pensió.
