Sílvia Orriols colla Illa sense pietat: ‘Vostè viu en una realitat paral·lela, nosaltres fem cua i veiem burques’
El Ple d’ahir al Parlament ha estat un cara a cara sense concessions. Sílvia Orriols no ha vingut a fer teatre ni a negociar treves. Ha vingut a dir les coses pel seu nom: mentre Salvador Illa parla de “projecte a deu anys”, Catalunya s’enfonsa en cues alguns hospitals, aules desbordades, avis abandonats i impostos que castiguen qui treballa i estalvia. Aliança Catalana ha fet l’esmena a la totalitat del model del 155è president.
Els avis, l’espinada del país, tractats com una molèstia incòmoda
En el debat sobre la comissió de seguiment de polítiques per a la gent gran, Orriols ha estat implacable. “Prop d’una cinquena part de la població està formada per gent gran, però els governs que han manat mai no han tingut mirada llarga”. Llistes d’espera interminables en dependència, places residencials públiques insuficients, pensions que no arriben per pagar lloguer, llum i menjar, solitud no volguda que destrueix físicament i mentalment.
I la puntada de peu que ha ressonat a tota la cambra: “Quan es tracta de menors estrangers no acompanyats, els recursos apareixen com per art de màgia. Per a la llei de la dependència, que afecta els nostres avis, els diners no acaben d’arribar mai. Quin missatge envien? Que cotitzar tota la vida i preservar la identitat del país no val tant com arribar il·legalment?”.
“La gent gran no és cap nosa. És l’espinada del país. Sense ells no seríem ningú”, ha sentenciat. Una frase que hauria de fer avergonyir qualsevol que avui governa.
Educació en fallida lliure: la matrícula viva ho està matant tot
El bloc educatiu ha estat encara més dur. Orriols ha defensat els mestres que “sostenen les aules amb professionalitat i vocació” mentre perden un 25% de poder adquisitiu en quinze anys i pateixen insults, amenaces i agressions. Però ha assenyalat el culpable real del desastre: “Incorporar 70.000 o 80.000 alumnes estrangers i acabats d’arribar cada any a mig curs, sense planificació, sense recursos addicionals, sense modificar ràtios”.
Resultat? Catalunya ha caigut 21 punts en matemàtiques, 22 en comprensió lectora i 12 en ciències en quatre anys, per sota de la mitjana espanyola i de l’OCDE. “Les aules d’acollida no donen l’abast. Hi ha més mainada arribada de països africans i sud-americans que alumnes natius a les aules ordinàries”.
I ha rematat amb la qüestió del Ramadà: recomanacions oficials de l’Ajuntament de Barcelona per modificar horaris, educació física i sortides per “respectar el dejuni”. “Els sembla normal? És surrealista sobrecarregar el professorat per privilegiar una comunitat religiosa mentre el català recula als patis”.
La conclusió d’Orriols ha sigut diàfana: “Podem continuar administrant improvisadament la decadència que vostès veneren o redissenyar tot el sistema educatiu i tancar fronteres”.
Illa, cara a cara: “Vostè viu en una realitat paral·lela”
La interpel·lació directa al president ha estat el moment àlgid. “Deu anys fent concessions a l’extrema esquerra per aprovar pressupostos? Deu anys més de col·lapse als serveis públics, llençar quartos en DGAIA i projectes estrafolaris a Moçambic, Equador o Gaza?”.
🔴 VÍDEO | @XCatalunya
Sílvia Orriols @orriolsderipoll d'Aliança Catalana @CatalunyaAC al president @salvadorillla:
—El seu projecte per a Catalunya té data de caducitat… i no és d’aquí a 10 anys, és d’aquí a 4 dies!
Escolta’l sencer 👇 pic.twitter.com/zhZM59pUYa
— Rubèn Novoa 𝕏Catalunya (@rnovoa) February 26, 2026
Ha recordat que mentre els catalans treballen fins després d’un diagnòstic de càncer terminal, es regala la renda mínima a qui acaba d’entrar il·legalment. Ha denunciat el tracte sanitari preferent que ha rebut Illa en un sistema que ell mateix infrafinança. I ha tancat amb la frase que quedarà: “Vostè no fa cua als hospitals ni veu burques als carrers. Per tant, s’evidencia que no pateix les conseqüències de les polítiques suïcides que defensa. Qui nega la realitat no és capaç de capgirar-la”.
Invasió competencial, fiscalitat colonial i defensa d’Aran
Aliança Catalana ha denunciat que el Departament d’Educació escolaritzi alumnes immigrants sense exigir empadronament previ als ajuntaments: “Com és possible que trobin places lliures immediates per a qui ni tan sols consta al padró mentre als ripollesos els neguen canvis d’escola per manca de places?”.
En fiscalitat, vot en contra de l’increment de la taxa turística (“penalitza un sector estratègic i no resol la massificació, només recaptar”) i a favor de suprimir l’impost de successions i donacions: “No es pot castigar les famílies quan els colpeja la mort d’un ésser estimat. Deixin en pau els morts”.
Rosa Maria Soberana ha defensat amb fermesa la llei de singularitat d’Aran: “L’Aran té llengua, institucions i història pròpia. Reconèixer-ho no debilita Catalunya, l’enforteix. Una nació madura no uniformitza, integra i respecta les seves realitats internes”.
Dues Catalunyes, un xoc inevitable
El Ple d’ahir ha deixat clar que ja no hi ha terme mig. D’una banda, un Govern espanyolista instal·lat en la propaganda, les subvencions i la gestió de la decadència. De l’altra, Aliança Catalana, que diu el que la majoria pensa però ningú més s’atreveix a dir al Parlament: prioritat absoluta als catalans de sempre, control real de la immigració, defensa de la identitat, rebaixa fiscal per a qui construeix el país i inversió seriosa en els serveis que ens sostenen.
El missatge d’Orriols és cristal·lí: Catalunya no resistirà deu anys més d’aquest suïcidi demogràfic, cultural i econòmic. El canvi no vindrà de gesticulacions ni de comissions decoratives. Vindrà quan els catalans decideixin que ja n’hi ha prou.
I Aliança Catalana ja és aquí per liderar-lo. Sense complexos. Sense excuses. Sense treva.
