La polèmica arbitral sacseja també el Vila-real, Marcelino esclata: ‘No entenc…’
El Vila-real va inaugurar una nova participació en la Champions League de la manera més amarga possible. Van caure per la mínima davant tot un Tottenham. Una cosa factible, per descomptat, però la manera com es va desenvolupar el duel, amb errors individuals de pes i polèmica arbitral, ha fet mal a la Ceràmica.
Les nits europees solen girar per petits detalls i el Tottenham Stadium no concedeix marge a l'ensopegada. El Vila-real va començar incòmode, va seguir competint amb valentia i va acabar mossegant-se la llengua. La sensació general, dins i fora del vestidor, va ser de frustració per com es va inclinar la balança.
Un gol impropi i dues accions que van canviar el to del partit
L'actual campió de l'Europa League es va avançar molt aviat; i ho va fer sense rematar a porteria. Una centrada rasa de Bergvall va rebotar en Junior, que no va blocar amb fermesa, i la pilota va acabar entrant després d'una carambola cruel. El porter va demanar perdó a la banqueta, mentre Marcelino demanava cap fred per reconstruir el pla.
L'equip va reaccionar amb personalitat. Pepe va assumir galons, va guanyar duels i va obligar Vicario a intervenir. Buchanan va tenir l'1-1 després d'una passada de l'ivorià, però va creuar massa. Amb el partit ja en zona calenta, van arribar les jugades polèmiques. Al 65’, Xavi Simons, amonestat, va frenar una transició amb una puntada a destemps sobre Pepe. Obrenovic va assenyalar la falta, però va guardar la segona groga, encenent la protesta de Marcelino, que va acabar amonestat.
L'acció que va desfermar la indignació va aparèixer al 84’. Moleiro va filtrar una passada a l'espai i Mikautadze va guanyar la posició a la parella de centrals. Van de Ven el va fer caure fora de l'àrea quan ja encarava Vicario, amb el company més proper clarament a contrapeu. L'àrbitre va xiular falta i va mostrar groga. Arxiu VAR va qualificar la jugada de vermella directa i va criticar que la sala de vídeo “es rentés les mans”.
Marcelino, entre la queixa i l'orgull: “Tots hem vist les dues vermelles”
El tècnic no va amagar la seva indignació a la sala de premsa. “Tots hem vist les dues vermelles, han estat evidents. La segona, sense cap explicació. No entenc com un àrbitre internacional no treu vermella en una acció tan clara”, va sentenciar. Sobre la de Simons va ser igual de rotund: “No hi ha opció de jugar la pilota”.
Més enllà de la polèmica, Marcelino va defensar els seus. “No és justa la derrota. Vam tenir les més clares i els vam deixar sense control del partit”, va valorar. I va donar suport al seu porter després de la pífia: “Només s'equivoquen els que són al camp. Soc el màxim responsable. Avui hem perdut perquè no hem trobat el gol ni la mica de sort necessària”.
El duel deixa lectures contraposades per al Submarí. Joc reconeixible, personalitat en un estadi gran i capacitat per generar ocasions davant un rival en ratxa. Però també una factura cara en eficàcia i, aquesta vegada, decisions arbitrals que van pesar massa. En una fase de grups que no perdona, sumar aviat es converteix en obligació. El rendiment competitiu ja hi és; ara falta que la moneda caigui del costat groc i que l'arbitratge no torni a ser protagonista.
