Les paraules de Sílvia Orriols que demostren que només AC està al costat dels autònoms i de la classe mitjana

Una vegada més, al Parlament s'hi va escoltar una intervenció que ha remogut el tauler econòmic català. Un discurs directe, sense embuts, que va posar el focus en qui matina, arrisca i sosté el consum intern. El que s'hi va dir explica per què un sector creixent de la classe mitjana i del teixit productiu mira a Aliança Catalana amb interès.

Un missatge que va a l'essencial: protegir qui crea riquesa

Sílvia Orriols va subratllar que els autònoms i els treballadors de Catalunya són el motor real de l'economia i que, si el país vol prosperar, cal alleugerir la seva càrrega fiscal i administrativa.

En la seva intervenció va assenyalar la paradoxa que altres partits presentin ara mesures que van rebutjar quan les va impulsar AC, i va recordar que la defensa de la prosperitat catalana no pot ser “intermitent”.

La líder d'AC va apuntar, a més, a un camí de sobirania econòmica que enforteixi la classe mitjana: construir i consolidar estructures pròpies que donin eines reals a empreses i treballadors. Per això va criticar que, mentre es parla de crèdit per a autònoms i emprenedors, no s'aconseguís en el seu dia la llicència bancària de l'Institut Català de Finances, clau per a l'autonomia financera del país.

Mesures concretes: menys traves i alleujament fiscal

Més enllà dels titulars, Orriols va detallar compromisos de vot en dos fronts que els autònoms pateixen cada dia: la factura electrònica —que avui entorpeix l'operativa de milers de petits negocis— i la simplificació de l'IVA, perquè complir no sigui una cursa d'obstacles.

També va celebrar bonificacions per a joves autònoms, però va deixar clar el criteri de fons: quan AC va proposar reduir el tram català de l'IRPF per a tots els autònoms i treballadors, alguns partits hi van votar en contra, i ara volen apropiar-se d'aquesta idea.

Aquest matís és decisiu. La rebaixa de l'IRPF no pot ser un pedaç puntual o sectorial: s'ha de notar a la butxaca de qualsevol que aixeca la persiana, de qui contracta, de qui factura i paga —una vegada i una altra— quotes, impostos i lloguers. Aliança Catalana sosté que si l'esforç productiu es premia de veritat, l'efecte es multiplica en consum, inversió i ocupació de qualitat.

Autònoms i classe mitjana, el cor de Catalunya

Qui crea llocs de treball de qualitat és, sobretot, la xarxa de pimes, comerços i professionals que vertebren barris i comarques. Són qui formen aprenents, sostenen proveïdors locals i reinverteixen beneficis aquí. Alleugerir la seva motxilla fiscal i burocràtica no és un “regal”; és una política intel·ligent per fer créixer el pastís i blindar l'estat del benestar català des de la base.

En aquesta línia, el discurs d'AC també va recordar que la referència permanent a marcs espanyols —com el Pacte de Toledo— no pot condicionar el dret de Catalunya a decidir com gestiona els seus propis recursos. La prioritat, va dir Orriols, ha de ser construir solucions des d'aquí i per aquí, amb estructures sòlides que no depenguin de vaivens aliens.

Quan Aliança Catalana va proposar rebaixar el tram català de l'irpf a autònoms i treballadors, Junts hi va votar en contra.

Ara ho proposen ells…

VERGONYÓS

Ajuda'm a arribar a tothom!#SalvemCatalunya pic.twitter.com/FclGE1ZIcG

— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) November 7, 2025

Només AC a favor dels qui matinen

Hi ha una diferència entre celebrar mesures en campanya i defensar-les sempre, governi qui governi. Orriols va deixar una idea senzilla.

AC donarà suport “als punts que beneficiïn el país, els redacti qui els redacti”, perquè per damunt de les sigles hi ha el progrés de la nació i la prosperitat de la seva gent. Aquest criteri —estable, coherent i centrat en resultats— és el que els autònoms i la classe mitjana necessiten per planificar, invertir i créixer sense ensurts.

Si Catalunya vol més iniciativa privada, més ocupació estable i millors salaris, ha d'apostar per qui ja empeny cada dia. El missatge de Sílvia Orriols col·loca Aliança Catalana al costat correcte. A favor dels autònoms que arrisquen, la classe treballadora que no afluixa i la classe mitjana que sosté els serveis públics amb el seu esforç.